29. Espoli d´idees

L’altre dia em va sobtar una noticia del diari on vaig poder llegir que havien atorgat un premi Ondas al programa de Telemadrid “Madrileños en el mundo”. El programa en qüestió era guardonat com a millor programa emès per emissora no nacional.  El desacord apareix quan argumenten els motius que justifiquen aquest reconeixement. Segons el jurat, la concessió del premi era per “ser el iniciador de una fórmula de éxito que marca tendencia en televisión”.

Que es tracta d’una fórmula d'èxit es una evidència. Que existeix una tendència, també. Així ho corroboren programes com Españoles en el Mundo, Callejeros Viajeros, Andaluces en el mundo, Aragoneses por el mundo, i gairebé tants programes de temàtica similar com a comunitats té l’estat Espanyol.

El que de veritat sobte és el concepte “iniciador”. Aquest mèrit, com es pot demostrar consultant les videoteques o els arxius i documents publicats per les diferents cadenes televisives, pertany al periodista i comunicador català Miquel Calçada (Mikimoto) gràcies al seu programa “Afers Exteriors”.

Fa uns mesos, Telemadrid va presentar una denúncia contra TVE per un suposat plagi del seu programa Madrileños en el mundo per part de Españoles por el mundo, argumentant que la primera emissió del seu programa va ser l’abril de 2005 mentre que la televisió pública estatal començava la seva emissió el Febrer de 2009. És per això, que estaria bé fer memòria i informar als dirigents de Telemadrid, que el programa Afers Exteriors porta en pantalla a la televisió catalana des del 2003.
 

De totes maneres crec que en aquest cas, per al Mikimoto, es tracta més d’un favor que d’un menyspreu, vist que el premi al millor presentador va ser per a Jorge Javier Vazquez.

"Com vaig a saber el que penso, si no ho he dit encara" E.M. Forster.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

27. El dret a decidir

´

Aquest diumenge 13 de Desembre, serem testimonis del que serà probablement l’esdeveniment més decisiu en la història recent de Catalunya. Un primer pas, que encara que alguns manifestin sense importància, en el seu interior alberguen la por de que sigui el començament de molts d’altres que ens portin en un futur pròxim a la possibilitat de decidir el nostre destí.
Per primera vegada, encara que de no de forma vinculant, una gran part del poble de Catalunya referendarà el seu dret a decidir. De la mateixa forma, que per primera vegada una enquesta d’opinió publicada en un diari (Avui, 3 de Desembre 2009), dona guanyadora a una opció independentista en un sondeig d’intenció de vot davant d’un hipotètic referèndum d’autodeterminació.

Estats com Bòsnia i Herzegovina, Montenegro, Txèquia, Eslovàquia, Islàndia, Lituània, Letònia, Eslovènia, Geòrgia, Estònia, Ucraïna, Bielorrússia, Moldàvia, Noruega, Finlàndia (tots ells independitzats durant l’últim segle) i potser aviat Escòcia, Groenlàndia i el Quebec, gaudeixen a dia d’avui d’uns drets i llibertats que fa un segle, al igual que Catalunya, no haguessin somiat, guanyats legítimament amb la autoderminació.

Esperem que els vots al si dels referèndums del dia 13 i dels que es portaran a terme més endavant, enderroquin l’argument de l’estat Espanyol sobre que el moviment independentista català es qüestió de quatre gats.

Hem de superar les pors i les inseguretats (Catalunya sempre ha pecat d’un cert victimisme i conformisme) que els unionistes han inculcat en la ciutadania catalana, gràcies al poder mediàtic del que disposen. Les tradicions imposades es poden superar amb valentia i coratge.

Encara puc recordar, quan anys enrere als insubmisos se’ns deia que el servei militar obligatori era una institució establerta i tancada que no es suprimiria ni modificaria de cap manera, i com la justícia espanyola ens jutjava i tancava en presons per tal d’intentar coaccionar les nostres idees. A dia d’avui, podem constatar com amb l’esforç d’uns quants, la totalitat de la societat s’ha beneficiat d’un canvi amb el que la majoria estava d’acord, però veia com a una utopia inassolible.

Dubto que la gent de la meva generació que avui son pares, i que ens increpava i dubtava del nostre ideal contrari a l´impossició d´una representació militar amb la que no simpatitzàvem, no s’alegri que el seus fills s’estalviïn un any perdut a qualsevol caverna militar aprenent a passar el temps, i ho aprofitin per a formar-se de cara al seu futur laboral, o que simplement gaudeixin d´una vida sense impossicions.

Quan compendrán que "democràcia" es això. La oportunitat de decidir. La oportunitat de triar. La oportunitat de participar. Tant de bo algun dia, el dret a decidir sigui veritablement un dret.

«És impossible estimar alguna cosa ni odiar alguna cosa sense començar per conèixer-la.» Leonardo.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

27. L’homogeneïtzació del territori

Les reivindicacions que durant molts anys, i que cada vegada amb més força, planteja el sobiranisme català a l’estat Espanyol en matèria de finançament i repartiment equitatiu d’inversions i serveis, es podrien extrapolar amb la mateixa legitimitat dintre del propi territori Català.

Hem d’esperar que si un dia la República Catalana o Països Catalans disposen d’un estat propi, no es tornin a repetir alguns dels errors que s’estan produint durant tres-cents anys en contra seva per part de les autoritats Espanyoles. Esperem i vigilem per tal de que la riquesa es reparteixi a parts iguals a tot el territori, per tal de no diferenciar entre ciutadans de primera o de segona.

L’actualitat ens mostra una visió totalment oposada a aquest projecte, i durant dècades el poder econòmic i administratiu s’ha concentrat en un zona concreta formada per Barcelona i la seva àrea metropolitana. A dia d’avui, les seus financeres, les administracions, la borça, el Parlament, la Generalitat, el principal port, el principal aeroport, 2/3 de la població total (gairebé 5 del quasi 7 milions d’habitants), el 80% d’universitats i Centres d’empresa, els museus més importants, les seus dels mitjans de comunicació, els centres d’alt rendiment esportiu i grans hospitals estan ubicats en aquest àrea. Tot això, provoca una aglomeració d´habitants, que provoca per una part, a la població d’aquesta area d’influència, una societat angoixada i estressada degut al ritme frenètic que es respira als seus carrers i carreteres, i per altra banda una altra part de la població del país amb clars síntomes de desafecció per una manca d’atenció per part de l’administració.

La capital d’un País fort sempre ha de disposar dels millors serveis, però no a costa d’escenificar un panorama territorial desequilibrat. No es tractaria de deslocalitzar la capital sinó de potenciar els sectors tradicionalment importants de la resta del país, fomentant d’aquesta forma el sentiment solidari entre territoris.

A totes aquestes eines, hauríem de sumar per sectors econòmics, que Catalunya posseeix en agricultura, la producció i exportació de cava, vi, bestiar torcí, i fruita dolça. Per posar un exemple diríem que el Montsià aporta el 75% de plantons de cítrics a Espanya i les terres de Lleida produeixen el gruix de fruita exportable. L’horta de Catalunya està localitzada al Maresme, encara que dia a dia pateix l’extensió de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El sector industrial, històricament capdavanter com a motor econòmic català, en els últims temps s’ha vist superat per al sector terciari (serveis i turisme), però tot i això, Catalunya es la comunitat amb major participació del PIB industrial espanyol amb el 29% del total. Dintre d’aquest sector, Catalunya posseeix una important industria tèxtil, automobilística, química i farmacèutica, construcció naval, informàtica i alimentària. En l’actualitat el 67% de la indústria catalana esta concentrada en el barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental i Maresme, encara que el Tarragonès i Baix Camp disposen del major polígon industrial petroquímic d´Europa.

El sector serveis, convertit en el motor principal de l’economia catalana, aporta el 63% del valor afegit brut català aglutinant com a principals exponents, el comerç, el turisme, el sector financer i les administracions. Com a dada de l´importancia d’arrelar el sentiment econòmic en el sentimentalisme popular, comprovem com el 70% dels dipòsits catalans estan en mans de les Caixes.

En quan a les balances comercials, el 36% de les companyies exportadores a Espanya, estan ubicades a Catalunya i sumen el 27% de les exportacions Espanyoles.

Tot fa preveure, si el Parlament i els representants territorials arriben a un consens, que Catalunya tornarà a la divisió territorial en forma de Vegueries. Aquesta divisió va existir des del segle XIII fins al segle XVIII quan el Decret de Nova Planta les va eliminar al igual que amb la resta de drets i llibertats històricament guanyades. Les vegueries proposades serien: Barcelona, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Girona, Ponent , Terres de l´Ebre i Alt Pirineu i Aran, encara que hi han diverses reivindicacions afegides com serien l’alt Ter i Penedès. Aquestes demarcacions haurien de gestionar la totalitat del sol català, el qual es divideix actualment en 28,7% de conreus, el 15,7% de Prats i pastures, 1% rius, 43,4% boscos i el 6,7% en àrees urbanes.

.

La veritable filosofia és reaprendre a veure el món". Merleau-Ponty.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

22. 1a Assemblea Reagrupament.Cat.

.

El passat dia 3 d’octubre al Palau de Congressos de Barcelona va constituir-se oficialment com a associació, el moviment sobiranista català Reagrupament.cat. A partir de les 09.00 hores es van congregar un miler llarg d’associats i convidats (aquest era el meu cas) amb el interès comú d’assistir a la posada de llarg d’un projecte que vol dinamitzar la fins ara monopolitzada política catalana. .

Per primera vegada, un moviment polític no fa diferències entre dretes i esquerres, entre classes altes, mitjanes o baixes o entre ideologies conservadores o lliberals, només ho fa entre independentistes i unionistes. Aquest és un dels actius més importants amb que compta, entre d’altres dirigents de l’associació, el que va ser escollit com a president de la direcció executiva, Joan Carretero. Obrir els braços a diferents sensibilitats catalanistes unides pel nexe comú del sobiranisme.

Amb Carretero, també ens trobem amb un líder atípic, molt allunyat dels cànons establerts en el actual panorama polític català. A diferència del que ens tenen acostumats, Carretero deixa de banda la demagògia per donar un missatge clar i concís, i per fi ens trobem davant d’un líder polític que respon amb una claredat inusual a les preguntes que li formulen sobre les seves aspiracions.

.

Si havia un denominador comú entre els assistents i promotors d’aquest esdeveniment, aquest era la il·lusió. IL·LUSIÓ amb majúscules. Una il·lusió perduda gràcies a decisions contradictòries i postures incomprensibles per part dels partits polítics tradicionals, com serien una burocràcia ineficaç alhora de gestionar el funcionament de la economia, la feblesa i desunió política en les reclamacions i la defensa dels drets històrics davant el govern central, el incompliment sistemàtic de promeses electoralistes i per no anteposar els interessos col·lectius als individuals. Tot sembla indicar que Reagrupament es nodrirà d’aquest sector desenganyat i absentista de l’electorat català, a més d’alguns decebuts militants i simpatitzants d´ERC, un petit sector sobiranista de CIU , i potser també del votant de les CUPS, orfes pel seu partit a les eleccions al Parlament.

Aquesta serà una de les tasques que segons la ponència aprovada en aquesta primera assemblea, intentarà desenvolupar aquesta de moment, associació: La regeneració democràtica de la política catalana. Veurem si es possible desempoltronar als històricament empoltronits en una societat que conserva encara el classisme dels poders fàctics i el vell monopolisme oligàrquic . El moviment vol oferir a la societat catalana un contracte, on es comprometen per sobre de tot a no trair al país. Paraules que molts van entendre dirigides al partit on ha desenvolupat la seva carrera política Joan Carretero i que el va portar a ser Alcalde de Puigcerdà primer i conseller de Governació del govern de Pasqual Maragall després (càrrec del que no s’enorgulleix precisament) i que algunes veus dissidents titllen de botiflers gràcies als dos governs del tripartit que han legitimat.

En aquest moment, ens trobem amb un altre punt amb el que es compromet el dirigent de l’associació: fer tot el que estigui al seu abast per a garantir que no es torni a repetir un tercer tripartit, opció que segons la seva opinió s’ha demostrat desastrosa pels interessos del país.

Segons també aquesta nova ponència política, Reagrupament ofereix en el seu ideari, transferència en la gestió pública, un sistema electoral obert on la persona escollida respongui directament davant del seu elector, limitació de mandats, projecte de país sobirà, i per sobre de tot, anteposar el dret d’autodeterminació a qualsevol altra aspiració individual o col·lectiva.


 

Si Reagrupament ha nascut per dinamitzar la política catalana....només ens queda esperar que exploti. A partir d’aquest moment només hi haurà una pregunta a formular: Ets independentista o ets unionista?.

“Heu de voler una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa” President Macià.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

21. Arenys de Munt: punt de partida

 Arenys de Munt marca el camí.
 

El proper Divendres, 11 de Setembre coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, s’ha convocat una manifestació a partir de les 17 hrs a la Plaça Urquinaona.

"El camí per aconseguir la pau interior, resideix en finalitzar les coses que has començat" Anònim.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

20. Discriminació positiva

.

Amb l´actual panorama polític, en el qual les forces catalanes encapçalades pel tripartit governant i secundat pel partit majoritari a la oposició (CiU), es mostren totalment inefectives alhora de reclamar i defensar competències adquirides democràticament pel nostre país, tant de bo es facin realitat els pitjors auguris sobre la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol en quan a la legalitat del text de l´estatut d´Autonomia de Catalunya, per tal d´incentivar una reacció ciutadana.

 

Ja sabem que no ha sigut suficient amb que el Tripartit i el president Zapatero hagin arribat a un acord de finançament notòriament insuficient i que incompleix amb l´estatut, encara que ens ho han presentat com a una fita històrica. No ha sigut suficient que no s´hagi respectat ni les xifres, ni les dates ni el principi d´ordinalitat.

La veritat de la situació actual és que els nostres governants ens manipulen per tal de fer-nos creure que aquestes dades son certes i que és tracta del millor acord de finançament al que podíem arribar després de la foto Mas-Zapatero. Aquesta és la seva feina. I la fan molt bé.

Tampoc es suficient que el govern espanyol, no recolzi davant la comissió europea d´infraestructures, la opció del corredor mediterrani per tal de connectar comercialment la península amb Europa, per por de la importància comercial que assoldrien els països catalans.

Ni es suficient que no es respecti un model de política lingüística avalat per Bruselas, imposant-nos la tercera hora de castellà, per tal d´ofegar una mica més la nostra llengua i la nostra cultura. Un primer pas podria ser una rebel·lió o vaga fiscal, tal i com ja va proposar l´antic president Jordi Pujol, on el ciutadà de Catalunya es negués a pagar primer els impostos recaptats directament per el govern Estatal, i després si fos necessari, els recaptats per la Generalitat, fins a assolir el concert econòmic i el poder del dret a decidir.

"Mai caminis per el camí traçat, ja que et conduirà únicament cap a on els altres ja van anar" Graham Bell.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

19. Naturalesa Humana

.

Potser es tracta d’una teoria massa negativa i pessimista, però la actualitat d’aquests temps dona la raó al filòsof anglès Thomas Hobber i la teoria on afirmava que l’ésser humà és egoista i dolent per naturalesa.



Els instints més primitius de l’ésser humà es reprimeixen des de la més primerenca infància per tal de poder modelar una actitud que ens permeti conviure en una comunitat. Però clar, també s'elimina l'essència, el que ens feia únics.

La luxúria, l´enveja, la ira, la avarícia i demés pecats capitals no son més que els nostres instints més primitius que han aflorat a la superfície sense que haguem estat capaços de reprimir-los.

Tots hem tastat en algun moment el poder de la corrupció i de l'interès individual . Ens deixem influenciar per l´entorn i les circumstàncies, o és que en realitat ja érem així quan vam néixer.....

"Va dir Plató que els bons són els que s’acontentaven amb somiar allò que els dolents feien realitat". Freud

18. La veritat sobre el traspàs de rodalies

.

Aquests darrers dies, la informació d’un acord sobre el traspàs de les competències de la gestió de rodalies a Catalunya, ha inundat els mitjans d'informació. Tothom assegura estar molt content amb el resultat de la negociació, i els socialistes catalans i espanyols es congratulen pel que saben que amaguen. Una vegada més, ens expliquen mitges veritats, mantenint a la ciutadania en un absolut desconeixement de la realitat sobre les relaciones entre Catalunya i Espanya.

L’estatut aprovat pel congrés espanyol, marca unes dates (àmpliament incomplides) i unes condicions especifiques pel que fa al traspàs de la gestió del servei de rodalies. Aquestes condicions englobarien un paquet integrat pels trens (actualment gestionat per RENFE), les infraestructures (ADIF) i un finançament econòmic per tal d’atendre les necessitats derivades d’aquest servei.

D’aquest paquet, i segons aquest acord, només es transfereix, i en un plaç de dos anys, la gestió dels trens. La gestió de les infraestructures (vies, catenàries,etc..) la continuarà efectuant ADIF, assegurant-se d’aquesta manera que les vies instal·lades al territori català continuen amb una amplada incompatible amb la europea pel que fa al trànsit de mercaderies, fet que impossibilita que Catalunya pugui conectar-se amb Europa comercialment pels seus medis. L’estat Espanyol, continua així, mantenint les pors sobre el poder econòmic català i la seva capacitat emprenedora, donant-los un paper més de peons que d’encarregats.

Mentre que altres comunitats de l’estat, gaudeixen de duplicitats en els sentits de les seves vies, i fins i tot alguns territoris les quadrupliquen, a Catalunya continuen existint trams de via única, com el que la comunica amb Castelló. El creixement estructural torna a passar de llarg i per més promeses que surtin a escena per tal de apaivagar els ànims, el corredor ferrocarril mediterrani que potenciï les infraestructures aeroportuàries del nostre país i ens connecti comercialment amb Europa, mai serà una prioritat pel govern central.

Com que la part econòmica d’aquest paquet tampoc complirà el que marca l’estatut, sinó que es reduirà a una petita part, i sense la potestat en la gestió de les infraestructures, on els anteriors governs catalans no han invertit ni un euro, es preveu del tot impossible oferir una correcta gestió del servei de rodalies en un futur pròxim.

Sense els recursos necessaris, ni tan sols ens serà possible la correcta gestió i actualització d’uns trens, el 45% dels quals van ser construïts abans de l’any 1975 i que estan totalment obsolets. Aquests trens, signifiquen quasi la meitat del total de trens construïts abans d’aquesta data que circulen per l’estat espanyol. I la dada més sorprenent, es que d’aquests trens obsolets que circulen per les vies catalanes, el 40% ens han arribat durant els últims deu anys. Això vol dir que els trens que donen de baixa al servei de la resta de l’estat per tal de renovar-los i actualitzar-los, els envien a Catalunya per que continuïn funcionant.

“Se’ns pixen a sobre i encara ens diuen que plou” . Proverbi català.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

13. Situar-se al Mon

.

La manca d’inversió de capital públic i l´interès per part d´Aena i Iberia de centralitzar el flux de passatgers a Barajas, deixant l’aeroport del Prat com a mera connexió amb la capital espanyola, ha obligat al sector privat català a moure fitxa per tal de no quedar-se enrere en la cursa per connectar el seu territori amb un mon cada vegada més globalitzat i depenent de les infraestructures i la mobilitat pel desenvolupament econòmic. Un grup d’empresaris i institucions catalanes han adquirit el control del 80% de la aerolinia Spanair, propietat del grup escandinau SAS. D’aquesta manera, la segona companyia aèria espanyola ha passat a mans de la societat d’iniciatives empresarials aeronàutiques , formada per el consorci de turisme (propietat de l’ajuntament de Barcelona), volcat 2009, fira de Barcelona, Generalitat i un grup d’hotelers de del sector turístic català i altres empresaris de la resta d´Espanya. Entre les empreses que conformen l’accionariat d’aquesta societat hi ha empreses tan significatives com La Caixa, Banc Santander, Gas Natural, Telefonica, Repsol i Endesa. El nou pla d’acció de la companyia tindrà com a finalitat la de potenciar els vols directes internacionals des de Barcelona aprofitant la nova terminal T1, escapant de les directrius centralistes d´Aena. Ja veurem.

Els diners públics que l´estat utilitza per capitalitzar la que se suposa com a companyia aèria de tot l’estat espanyol (Iberia), només serveix per a centralitzar el sector, com ho demostra la reducció a dues rutes protagonistes. Aquestes rutes son Madrid i Londres, ja que British Airways va adquirir recentment el 10% de l’accionariat de la companyia espanyola.

Aquest centralisme també es fa patent en el consell de direcció d´Iberia, on part dels seus consellers son reconeguts afins al PP i a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. La companyia està participada i finançada pel sector públic espanyol (Comunitat de Madrid) a través de Caja Madrid on és el principal accionista amb el 23% del capital social, després de que al Novembre de 2007, Aguirre forcés Caja Madrid a adquirir el 14,5% de les accions per tal d’evitar la seva devaluació a la Borsa.

Per tal de forçar aquesta centralitat, el poder espanyol, s’ha encarregat de desconnectar Barcelona de la resta de capitals espanyoles, per tal d’evitar que els vols internacionals des del Prat es completin amb passatgers d’aquestes procedències i fer obligatori la connexió a Barajas. El resultant d’aquesta operació es que algunes rutes internacionals com Síria i Jordània han hagut d´anul.lar-se per la impossibilitat d’omplir els vols.

.

“Allò que passa una vegada, és possible que no passi mai més. Però allò que passa dues vegades, segur que passarà una tercera.”
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

12. Xifres que fan pensar (C.E.S)

- 1.000 milions d´Euros més d´inversió en rodalies és el que s´emporta Madrid en relació a Barcelona, tot i disposar de 84 kms. més de vies.

- 64% és el percentatge de la recaptació dels catalans per a fins socials que es va quedar a Espanya el 2008.

- 2 Vegades més de funcionaris públics per habitant té Extremadura en relació a Catalunya.
- 5.229,6 milions d´Euros més hauria d´haver retingut Catalunya dels seus impostos el 2008 pel nou Estatut.

- 24,5 milions d´Euros destina a rodalies els pressupostos de l´estat per al 2009, ajornant fins l´any 2092 el compliment del pla de Rodalies de la Generalitat.

- 85% de l´obra pública a Catalunya pressupostada per l´estat al 2007 encara no s´ha fet.

- 40% menys rep Catalunya d´obra pública estatal el periode 2003-07.

- 9% es queda Catalunya de la recaptació catalana per a fins socials.

- 9,76% de déficit fiscal a Catalunya. El més elevat de les regions d´europa.

- 0 € per al català. El govern destina 90 milions d´Euros per a promocionar el castellà mediant l´Institut Cervantes.

- 29 Lleis i decrets en contra de Catalunya per part de l´estat entre Gener 2007 i Maig 2008.

- 4 punts per sota se situa la inversió pública a Catalunya respecte la mitjana estatal.

Més dades a la pàgina web del Centre d´Estudis Sobiranistes.

"Un poble es converteix en nació quan pren consciència de si mateix d´acord amb la seva història" Hanna Arendt.


AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

11. Estat Policial

.

Una vegada més, s´ha demostrat que "democràcia" i "llibertats individuals i col.lectives", son termes molt allunyats de la nostra realitat alhora de adjectivar la societat actual. Les càrregues policials als universitaris que es manifestaven contra la aplicació del pla Bolonya, ens ha tornat a mostrar la crua realitat després de fer-nos somiar i il.lusionar-nos amb el desplegament a tot el territori català d´una policia autonòmica, amb la que molts de nosaltres teníem el desig de sentir-nos representats i identificats.

Ens han volgut fer creure que el nou cos de seguretat autonòmic deixaria enrere les formes i conductes totalitàries dels antics encarregats de la seguretat ciutadana, personificats en la Guàrdia civil i la Policia Nacional Espanyola, mediant la aplicació d´uns criteris d´actuació basats en l´empatia amb la resta de ciutadania. Aquesta nova conducta derivaria de la formació cultural i lingüística que es suposa dona la exigència en la incorporació a aquest cos i el nou tarannà que implica el territori d´actuació. Està clar que el desplegament dels mossos al territori català s´ha fet amb presses i sense els medis necessaris.

.

.

Lluny d´aquest escenari, altra vegada convertit en una idea utòpica, ens trobem amb una policia que no és capaç de diferenciar i seleccionar conductes, tractant a pacífics i violents de igual manera i que a la mínima provocació allibera la ràbia continguda que atresora un violent per naturalesa amb necessitat d´explaiar-se.

 

 

.

El dret a manifestar-se esta recollit en la Constitució del 78 i es tracta d´un dels principals drets dels que s´enorgulleix la nostra classe dirigent, però aquest dret es converteix en tot el contrari en el moment en el que un poder posseeix la potestat de dictaminar la seva legalitat, legitimitzant l´acció violenta i repressora per part de l´estat si destorben els seus interessos. 

Deixant de banda si el pla Bolonya es un bon model d´ensenyament o no, un govern representat per un conseller que vol imposar aquest model sense escoltar les veus critiques per part de professionals i estudiants, és una altra forma d´actuació despòtica i dictatorial. Perquè l´únic que es pot qüestionar és l´aplicació de la norma, ja que el pla Bolonya és una directriu europea on el govern català i espanyol no té potestat legislativa. Hem de defensar en tots els àmbits, tal i com fem amb el dret a la autodeterminació i resta de consultes populars, la obligatorietat del diàleg amb totes les parts implicades en un litigi, per tal de construir una societat plural i democràtica.

.

La imatge dels antiavalots dels mossos d´esquadra carregant amb una violència cruel i indiscriminada sobre estudiants i professionals de la informació no fa res més que demostrar fins a quin punt vivim sota un estat policial que controla i destrueix les idees dissidents.

.

"Convé que combatin les idees perque no hagin de combatre les persones". Popper.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

8. El pecat

Si hagués de triar d'entre els set pecats capitals un que ens representés a la gran majoria, crec que aquest deuria ser l’enveja. En defensa dels qui la patim hauríem de raonar sobre el cada vegada més desigual grau de justícia que sembla ser reparteix el regent universal, ja sigui un creador totpoderós o simplement el destí.

De vegades un simple anunci o un article en un diari ens retorna a la realitat i ens ensenya que l’enveja no era més que la mandra disfressada d’egoisme.

"Cal viure com es pensa, sino s´acava per pensar com s´ha visqut". Paul Bouget.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

6. Ambicions

.

Faria falta excavar a les emocions més íntimes i els anhels més profunds del subconscient d’una persona, per poder trobar les motivacions que guien les seves ambicions vitals.Sense disposar d’aquesta informació, molt sovint, el actual sistema materialista, ens acostuma a calificar-nos amb l’etiqueta “ambiciós” o “conformista”, segons el grau de desig d’èxit social i professional que demostrem.
.

D’aquesta manera, no hem aprés a identificar l’ambició en una persona a qui no l’interessen els bens materials, l’afany de millora econòmica i la recerca de l’èxit professional, però que en canvi, somia amb incrementar el seu temps personal per destinar-lo a aconseguir el benestar del seu entorn, i millorar el creixement intel·lectual, físic i espiritual del seu cos..

Tal i com exposa Freud en el seu llibre “el malestar de les civilitzacions”, els éssers humans, ens ajuntem per escapar de la nostra por a la natura i sentir-nos protegits, creant una sèrie de normes de convivència que contradiuen en molts casos els nostres impulsos més irracionals, cosa que ens fa patir i ser desgraciats. Per contrarestar aquest patiment, la recerca de la felicitat s’ha convertit en la raó principal motivadora dels nostres actes i la nostra existència. Segons l’escala de valors, educació rebuda i el caràcter personal i intransferible de cadascú, optem per diferents vies per aconseguir-la. Hi ha qui la busca en l’amor/sexe, molts per l’adquisició de béns materials, alguns mediant la expressió artística, i uns quants a través de la realització personal.

.

Encara que el vigent sistema capitalista ens adoctrina mediant un model consumista sobre la necessitat de progressar i realitzar-se laboralment, per d’aquesta manera aconseguir uns bens materials que ens posicionin socialment, hi ha una minoria que utilitza la vida laboral només com a un simple medi de finançament per tal de subsistir dintre d’aquest model, i busca vies alternatives de realització personal..

És als integrants d’aquest últim col·lectiu, als que en nombroses ocasions jutgem com a conformistes, encara que en molts casos, si canviéssim les condicions de mesura i ens endinséssim en el seu interior, descobriríem que es pot tractar de persones tremendament ambicioses, un tipus d´ambició molt diferent..

“El secret de la felicitat no es fer sempre el que es vol, sino estimar sempre el que es fa” Sartre.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.6 Marcador Exportació Cultural

Donant per fet que dintre de l’estat espanyol conviuen diferents cultures (encara que avui dia podem torbar qui no estaria d’acord amb aquesta afirmació) i com que la exportació cultural per part dels responsables polítics es fa amb els impostos dels uns i dels altres, seria convenient preguntar-se qui necessita major inversió en difusió, una llengua parlada per més de 332 milions de persones o una per menys de 13?

Per tal d´aclarir la despesa econòmica en la difusió de la llengua i la cultura, farem un marcador d’actius relacionats amb la exportació i inversió de les administracions en aquest àmbit:

Ambaixades catalanes: 4 (Berlín, Paris, Londres i Nova York). Finançament Autonòmic.*
Ambaixades espanyoles: +de 150 a tot el mon sense comptar consulats. Finançament Estatal.*

Instituts Ramon LLull: Seus a Catalunya, França i Alemanya. Finançament autonòmic*
Instituts Cervantes: + de 60 seus a tot el mon i centres a totes les ciutats espanyoles. Finançament Estatal.*

*Finançament autonòmic: Diners d’uns quants. Els meus diners.
*Finançament Estatal: Diners de tothom. Els seus i els meus.


“Si creus que l’ensenyament es car, prova amb la ignorància” Anònim.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.5 Reclamacions Territorials

L’any 1714 amb el tractat d´Uttrech, Castella va cedir a Anglaterra, entre d’altres territoris, el de Gibraltar. Des d’aleshores, en nombroses ocasions els governs espanyols han reclamat el retorn d’aquest territori estratègic, encara que el 95,8 % de la seva població va votar a favor de l’associació amb Gran Bretanya.

Per altra banda, l’any 1659, Felip IV i Lluís XIV van acordar mediant el tractat o pau dels Pirineus, la cessió per part de Castella a França, dels territoris nord-catalans del Rosselló, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya, a canvi de mantenir el primer, les posicions de Flandes. Amb aquest acord, fet a esquena de les institucions catalanes i vulnerant el jurament per les illes, pel qual les terres de l’antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, es posà fi a la guerra dels trenta anys. En aquest cas, mai un govern espanyol ha demanat a França la restitució d’aquests territoris.

La diferència en el tracte de ambdós litigis és clar, ja que en el segon ni tan sols s’ha considerat la possibilitat de realitzar una consulta identitària, i menys encara establir un diàleg polític per tal de reclamar la seva restitució, ja que seria un senyal inequívoc per part de l’estat espanyol de reconèixer els drets històrics del poble català.

“Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador” Proverbi Africà.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.4 Convivència Vial

     Sobre els ciclistes:


     Quan parlem que un ciclista ha fet una infracció, hem de saber diferenciar entre un ciclista i una persona que va en bicicleta. Per considerar-se integrant del col·lectiu ciclista s’han de complir certs requisits.  Un ciclista té el dret de circular per totes les vies de la xarxa vial que tipifica el codi de circulació ja que paga aquest dret a través d’una llicència de renovació anual que a més a més l’atorga una assegurança civil amb cobertura per danys físics i materials a tercers.

     El codi de circulació descriu com a infracció, l’avançament a un ciclista en una via interurbana si no deixa un marge de seguretat d’un metre i mig com a mínim. En les vies urbanes, un ciclista pot ocupar un carril com qualsevol altre transport.

      Els ciclistes tenen el dret de circular en paral·lel a vies interurbanes.

      La norma de circular en paral·lel i moltes vegades fins i tot en grup per carreteres que no disposen d’un voral reglamentari és una defensa natural dels ciclistes.

     Rotondes. Un grup de ciclistes es considera una unitat. Quan el primer integrant del grup entra a una rotonda, la resta fins a l’últim gaudeix de la mateixa prioritat.

      Els vehicles a motor podrán travessar una línea continua i ocupar part del carril contrari per avançar a un ciclista.

      Cada any, entre 120 i 150 ciclistes moren en accidents de trànsit a l’estat Espanyol (1 mort cada 3 dies) i quasi 2.200 resulten ferits de diversa gravetat i amb diferents seqüeles (6 diaris). En els últims 10 anys la xifra de morts supera els 1.400.

A Catalunya, mor 1 ciclista cada 2 mesos.

"Quan veig un adult en bicicleta, tinc esperances en la raça humana" H.G.Wells

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.3 Fanatismes

Pel poder que la informació ha atorgat a l’opinió pública, se’ns ha ensinistrat per a identificar algunes de les formes de fanatisme ideològic, cultural, polític i religiós que imperen a l’actualitat mundial, com podria ser el fonamentalisme islàmic. Doctrina que com a qualsevol altre relacionada amb el radicalisme ideològic, censurem amb la vehemència que ens atorga un sistema democràtic lliure d’aquestes tendències. Perquè a la nostra societat no existeix cap forma de fanatisme, oi?

Molts dels trets característics del fonamentalisme islàmic els podríem trobar també, fins i tot més accentuats, a la religió predominant en la nostra societat, la religió catòlica. Això sí, se’ns hauria d’informar correctament sobre el seu finançament, actes i posicionaments a través de la història. La cúria catòlica, està finançada per l’estat espanyol, amb una part dels impostos recaptats per la agencia tributaria i especificat en els pressupostos generals.

Encara que a dia d’avui s’està intentant, a través del poder legislatiu, instaurar un sistema laic basat en la separació de la església i l’estat eliminant aquest finançament públic, l’estament religiós també es beneficia de diverses ajudes fiscals, ja que no tributa per IVA i esta exempta d’impostos com l´Impost de Bens Immobles, l´impost de successions i donacions, i l´impost de transmissions patrimonials. A més, l’estat es fa càrrec de les nomines dels professors que cursen la matèria de religió en col·legis concertats, una despesa que resta 517 milions d’euros a l’any als pressupostos del govern. Totes aquestes ajudes subvencionen amb diners públics una doctrina que rebutja algunes de les realitats socials actuals, com l´avortament, el matrimoni entre persones del mateix sexe, l’adopció per part d’aquest mateix col·lectiu, l’ajuda a una mort digna, la utilització de mètodes anticonceptius, els estudis amb cèl·lules embrionàries, etc...

En contraposició a aquestes manifestacions tan conservadores, des de l’any 1950, només als EUA, 85 diòcesis han informat de demandes per pederàstia contra membres de les seves congregacions i més de 4450 cures o seminaristes han estat acusats d’aquest delicte. Opus, Conferència Episcopal i la cadena COPE son els abanderats d’aquesta doble moral conservadora.

Per altra banda, si identifiquem el fanatisme contra la llibertat d’expressió en la premsa d’alguns països com la Xina o el Marroc, o en la persecució de l’escriptor Salman Rushdie arrel de la publicació del seu llibre “Versos Satanicos” i ens alarmem amb les amenaces per part de radicals islamistes contra els dibuixants suecs que van caricaturitzar al profeta Mahoma en una publicació, també hauríem de ser capaços de fer-ho quan la justícia espanyola retira del mercat una revista (El Jueves) que a la seva portada feia el mateix amb membres de la monarquia. Delictes tipificats com Ultratge a Espanya i la seva bandera i injúries a la corona poden donar una idea del nivell de llibertat d’expressió de l’estat que les aplica. Fins i tot a un país tan Fanàticament patriota com els EUA, la crema de la seva bandera es un dret constitucional. Si la constitució Espanyola diu que tots els espanyols son iguals davant la llei, m’agradaria veure quina pena demanarien per a una persona que cremés una foto meva enmig del carrer....
 

Per últim, denunciar que en aquest sistema tan democràtic, deu anys després de la seva abolició com a delicte, un ciutadà català pot entrar a presó pel seu passat com a insubmís. Els més de 60.000 joves que ens varem fer insubmisos en el seu dia per rebutjar el militarisme, i en alguns casos el patriotisme espanyol, varem pagar el rebuig de la societat per que els fills dels que ens censuraven aleshores s’estalviessin avui, perdre un any de les seves vides.

.

"El sord sempre creu que els que ballen estàn bojos"

.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.2 Solidaritat

Segons la real acadèmia de la llengua, el concepte solidaritat es defineix com “ajudar a un altre en els seus problemes, activitats o idees”. Analitzant aquesta definició podem afirmar que Catalunya fa quasi trenta anys, des de la Constitució Espanyola del 78 i posteriorment amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia del 1979, que es solidaritza amb la resta del territori espanyol. La solidaritat, en un context econòmic, només s’entén des de la lliure elecció, mai des de la imposició política ja que d’aquesta manera es converteix en el que es coneix com espoli fiscal. Si Catalunya s’ha convertit en la locomotora que ha impulsat el creixement econòmic de les autonomies de rendes més baixes no ha estat precisament per un sentiment recíproc en la part ideològica.

Podem comparar la solidaritat autonòmica espanyola amb la solidaritat que ha mantingut la unió europea amb l’estat espanyol. Des de la entrada d´Espanya en la Unió Europea, les partides pressupostaries en concepte d’ajudes per al desenvolupament econòmic de l´ estat espanyol per part de la comunitat europea en sectors com agricultura, ramaderia i pesca, industria, foment, etc.. han superat els 93.000 milions d’euros.

La solidaritat, pel desenvolupament dels territoris amb menys recursos no pot mantenir-se de cap manera de forma indefinida en el temps ja que s’entén que una vegada aprofitada la inversió adequadament, aquests territoris comptaran amb les eines i medis necessaris per a crear riquesa i valor afegit. Una solidaritat econòmica mantinguda en el temps passa a ser una manutenció. Al menys així ho ha entès La Unió Europea al declarar que l’estat espanyol deixarà de rebre les actuals ajudes a partir de l’any 2013.

Un altre punt que hauria de complir la solidaritat entre territoris es respectar el principi d´ordinalitat, on el territori que genera més riquesa i aporta més recursos, no perd aquest privilegi després de pagar impostos i rebre la seva part. Actualment, el PIB català ocupa el quart lloc estatal, només superat per Madrid (fiscalitza multinacionals que no operen al seu territori) i el País Basc i Navarra que son comunitats forals, però en canvi cau al tretzè en renda familiar disponible. Numèricament parlant, els catalans aporten 46.000 milions d’euros sent la comunitat que més aporta, i reben 31.500 €, motiu pel qual té un dèficit fiscal que supera al de la Comunitat de Madrid i País Valencià junts.

 A la gent no se li ha de regalar el peix, sino facilitar-li la canya.

"Tolerància, es aquella sensació violenta de que a la fi l´altre pugui tenir raó" Anónim.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.1 Atac a un Poble

Segurament estem d’acord en la legitimitat de les mobilitzacions ciutadanes que donen suport als pobles més desfavorits de l’altra banda del mon, quan son atacats per països més poderosos que tenen l’ajuda dels grans capitals mundials ja sigui per espoliar els seus recursos o per explotar el seu territori. Només ens faria falta tenir tota la informació i conèixer totes les versions i els precedents històrics per poder identificar al desfavorit.

La intenció no es posicionar-se de la banda israelí, però sense justificar els seus mètodes, hauríem d’informar-nos històricament d’aquest poble i la persecució a la que ha estat sotmès durant segles per opinar amb criteri sobre el conflicte palestino-israelí. Geogràficament, també seria necessari estudiar algunes de les “democràcies” amb les que fa frontera, com serien el Líban (país de residència del grup terrorista antisemita Hizbolá), Jordània (caserna militar d´Al-Fatah, organització politico-militar palestina), Egipte i Síria (països d’origen de la Jihad islàmica) i Cisjordania (País controlat per Hamàs, grup declarat Terrorista per la ONU i la Unió Europea).

Parlem d’hipocresia. L’estat espanyol s’ha posicionat ambdues parts alhora, ja que quan entona el discurs en favor de les llibertats del poble palestí, s’oblida de que es un dels països que proveeix d’armes a Israel. L’administració socialista espanyola que critica els atacs militars sobre poblacions civils es la mateixa que ocupa el vuitè lloc en el rànquing de països venedors d’armes amb un volum de 932 milions d’euros l’any 2007. En la llista de clients de l’estat espanyol podem trobar països tan democràtics com Oman, Jordània, Xina, Iran o el Marroc i entre el material militar comercialitzat podem incloure des de submarins, vehicles i camions militars, pistoles i “bombes racimos”. Aquestes bombes exploten abans d’impactar al terra, disgregant gran quantitat d’altres més petites, algunes de les quals no arriben a impactar, convertint-se en mines antipersones.

Però sense haver de sortir de la península Ibèrica també podríem, si ens informéssim correctament, veure l’atac sistemàtic a les llibertats d’un poble. Amb el seu afany de protagonisme, el jutge Garzón, s’ha encarregat de deixar sense representació parlamentaria al 10 % de la població basca. Estem parlant que dintre d’una de les anomenades societats democràtiques, hi ha unes 214.000 persones sense cap dirigent que defensi els seus drets, interessos i posicions davant la resta de forces polítiques.

Si l’argument per il.legalitzar partits com Batasuna, Acció Nacionalista Basca i Partit Comunista de les Terres Basques és que son l’aparell polític de la banda terrorista ETA, això vol dir que aquestes 214.000 persones i els 437 concejals que el representen, simpatitzen i comparteixen les idees i les formes d’aquest grup. Si això fos veritat, ningú s’ha preguntat com potser que 214.000 persones pensin i recolzin l’acció violenta per defensar les seves idees? No s’encén una llum d’alarma en el cervell dels polítics espanyols per donar-se compte  que hi ha quelcom que no funciona correctament dintre del nostre estat de dret?

El govern central al igual que en societats menys desenvolupades i democràtiques també aposta per la imposició de la força d’un estat policial en comptes del diàleg polític. Per què sinó, amenaça amb la força de l’exèrcit davant d’un referèndum no vinculant sobre la identitat d’un poble? Un referèndum no és més que una consulta. Hi ha dret més democràtic que una consulta popular per resoldre un conflicte d’identitat? Si d´il.legalitzar és del que es tracta... No haurien d´il.legalitzar el Partit Popular? No podem oblidar que aquest partit, amb el total desacord de la ciutadania espanyola i escudant-se sota mentides que amagaven interessos econòmics ens va fer liderar una coalició que va envair un país utilitzant la força militar. El resultat d’aquesta invasió: més de 600.000 morts.
Un altre conflicte, el d´Afganistan, amb la intervenció de la ONU, organització de la que forma part l’estat espanyol, salda la seva participació amb més de 1000 civils morts a l’any.

"Quan un home estúpid fa quelcom que l´avergonyeix, sempre diu que cumpleix amb el seu deure" George Bernard Shaw.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5. LA CONTRAINFORMACIÓ

.

"Només sé que no sé res" Socrates

.

Avui dia qui més qui menys, té una opinió sobre qualsevol tema d’actualitat gràcies a la gran quantitat d’informació escrita i visual que ens arriba, i de igual manera tots ens posicionem d’una banda o altra en els conflictes que ens presenten. Però, fins a quin punt es tracta d’un criteri personal i objectiu? Com podem tenir una visió formada i argumentada sobre discrepàncies que venen de llocs on no hem estat mai? Son els medis objectius en els seus posicionaments i ens informen amb el rigor necessari? Ens expliquen totes les versions i amb la mateixa vehemència? La resposta a totes aquestes preguntes, es no. Només ens cal contrastar una notícia en diferents medis informatius per adonar-nos de la veracitat d’aquesta afirmació.

Perquè sinó, Que fa que segons les enquestes del CIS, la major preocupació dels ciutadans, avui sigui la crisi financera i el terrorisme i ahir fos el funcionament de rodalies i la sequera? De veritat pot preocupar-li més a un català el terrorisme d’eta que la inseguretat ciutadana, o la immigració que l’atur, la sanitat o la educació?

Com bé va dir Francis Bacon, la informació és poder. Ens fan preocupar-nos dels problemes dels demés per no haver de donar explicacions sobre els nostres i segons els interessos partidistes, ideològics o econòmics del moment, ens empenten cap una banda o altra.

Amb aquest sistema hem arribat a un punt en el qual ens impossibiliten identificar un problema existent en la nostra societat quan el veiem sobredimensionat en una altra de les catalogades com a subdesenvolupades. Ens posem les mans al cap per la falta de llibertats dels altres i actuem amb indiferència i passivitat amb les nostres. Molt sovint, simplement perquè no les identifiquem. D’això s’encarreguen ells.

3.La cultura del no-esforç

.

L´esperança de vida augmenta en 3 mesos per any. Això vol dir que a Catalunya, l´any 2042 haurà més de milió i mig de ciutadans majors de 65 anys, i l´esperança de vida serà de 90 anys. L´estadística ens diu que a aquest ritme, en menys de 50 anys passarem de 600 a 2000 milions de persones de més de 65 anys a tot el mon, i per primera vegada a la historia, aquests superaran en nombre als joves menors de 15. Dels més de 60.000 barcelonins que viuen sols, un 14% necessita atencions especials, i un 7% hauria de ser atès al seu domicili per falta de mobilitat.

Actualment, hi ha un dèficit de unes 2.000 places públiques segons Benestar Social. Es necessitarien construir en els pròxims anys més de 5000 places de centres de dia i més de 18000 places residencials. Com que el model de família tradicional està en crisi i avui dia els fills ja no poden (o volen) fer-se càrrec dels pares, les institucions públiques com la citada Conselleria De Benestar Social, ja comencen a recomanar a les famílies que contractin pòlisses de dependència amb una asseguradora privada. No pas per cobrir les dependències bàsiques, que ja estan assegurades, sinó les cròniques.

Amb aquest panorama, resulta curiós descobrir com el nostre estat del benestar sustentat per un sistema descaradament capitalista i individualista , en comptes de primar l´esforç i la previsió, cada vegada més sovint penalitza aquests hàbits, i amb les seves polítiques socials s´encarrega de gratificar la cultura del no esforç.

 

Soc totalment partidari de la sanitat pública, del repartiment equitatiu de la riquesa i de les polítiques socials que es preocupen de les persones, però també crec que son les persones les que han de garantir el funcionament d´aquestes polítiques fent-les servir correctament (baixes laborals prolongades, assitència repetitiva als centres sanitaris,etc...). L´administració, en alguns dels països més desenvolupats d´Europa existeix per administrar i no per a solucionar els problemes dels que han deixat els deures per a última hora o pels que han viscut individualment i fora del sistema però volen morir col.lectivament dintre. No obstant, també s´ha de dir que potser és un problema més de la gent que de les lleis.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

.

"Els diners, ho guanyen tots aquells que amb paciència i fina observació, van darrere dels que ho perden " Benito Perez Galdos.

2.Més savi és el que coneix el que desconeix

.

Crec que moriré sent creient. Rivalitzant amb la meva pròpia filosofia, la vida et marca unes pautes que mai vaig pensar complir per voluntat pròpia. Els convenciments espirituals van desenvolupant-se anàloga i equitativament al creixement físic i intel·lectual. La rebel·lia que acompanya a la joventut ens fa acollir un corrent irremediablement ateu, d’acord a una ideologia inconformista, revolucionària i contrària a la instituïda per generacions anteriors, encara que no hàgim estat sotmesos necessàriament a una disciplina totalitària en matèries dogmàtiques. La maduresa, amb les consegüents inquietuds i inseguretats que comporta, ens encamina a adoptar un estat agnòstic, que manifesta els dubtes que albergàvem amagats i que ens negàvem a admetre. Tot apunta que les pors i la solitud íntima i personal, que contràriament al que es pensa no sol mitigar la companyia d’altres semblants, ens empenyerà irremeiablement cap a la fe. No ha de tractar-se forçosament de la fe en un déu totpoderós i omnipresent estesa i coneguda universalment, però sí la fe en alguna cosa que ens apaivagui i ens porti pau. Perquè al cap i a la fi fins i tot els més escèptics rebran la visita d’aquests temors en el final de la seva vida terrenal. Serà veritat que existeix una ànima immortal dintre de cadascun de nosaltres?

.

"El cristianisme podria ser bo, si algú intentés practicar-ho" Anónim

1.Conèixer la História.

.

Per tal de poder parlar amb propietat i tenir suficients arguments per debatre alguns comentaris malintencionats sobre les nostres aspiracions nacionals, he decidit com a primera entrada d´aquest blog, fer un petit recordatori dels moments més importants de la nostra história. A partir d´aquesta cronologia bàsica, comprenent i acceptant aquests successos d´una forma cabal i coherent, podem començar a comentar molts aspectes de la nostra actualitat política, econòmica, administrativa i cultural.

1 000 000 - 100 000 aC. Paleolític inferior. Hi ha restes materials d´aquest període trobades a Girona.
5000 aC. Neolític.
1800 - 650 aC. Edat del Bronze.
600 - 550 aC. Colonització Grega. Fundació de Empúries i Roses.
600 aC - 60 dC. Cultura Ibèrica.
218 aC. Romanització. Les guerres púniques entre Cartago i Roma pel domini de la Mediterrània fan que els romans desembarquin a Empúries.
415. Els Visigots. Pobles germànics provinents del Bàltic ocupen la Península.
711. Invasió Musulmana.
801. Reconquesta dels francs. La monarquia carolíngia reconquesta el territori i el divideix en comtats. L´any 988 Borrell II es nega a retre vassallatge al rei franc. Més endavant es consolida el nom de Catalunya per designar el conjunt de terres governades pel comte Ramon Berenguer III.
1137. Corona d´Aragó. Compromís matrimonial del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella, hereva del regne d´Aragó. Catalunya i Aragó comparteixen regnat en igualtat però Catalunya obté la plena sobirania i administració de les seves terres amb la creació per part de Jaume I del Consell de Cent, el Consolat de Mar, Les Corts, i més tard la Diputació General (Generalitat).
1162 - 1410 Successió de Reis sota la Corona d´Aragó. Durant aquesta època els reis sota aquesta corona com Jaume I van conquerir els regnes de València, Mallorca, Sícilia I Nàpols.
1410. Compromís de Casp. Amb la mort del Rei Martí l´Humà sense successió i en virtut del anomenat compromís de Casp, es va introduir un rei castellà (Ferran d´Antequera) a la corona d´Aragó.
1469. Reis Católics. Unió dels dos regnes amb el matrimoni de Ferran de Catalunya-Aragó i Isabel de Castella La corona d´Aragó conserva les seves lleis, institucions i llengües oficials (castellà a Aragó, català a Catalunya).
Amb la conquesta d´América i la imposició d´un virrei a Catalunya, es comencen a erosionar les competències de les institucions catalanes.
1517 - 1638. La Catalunya dels Austries.Carles I successor dels reis Catòlics hereva les dues corones Hispàniques i comença la saga dels Austries.
1640. Revolta Catalana. Per la política del comte-duc d´Olivares, ministre de Felip IV que intentava controlar els recursos financers Catalans.
1647. República Catalana. Sota la seva presidència, així ho proclama el canonge Pau Claris. Després d´uns anys de guerra, els catalans tornen a reconèixer Felip IV com a monarca, i aquest es compromet a respectar les institucions catalanes.
1659. Pau dels Pirineus. Posa fi a la guerra entre França i Castella amb la cessió dels territoris Catalans del Rosselló, el Capcir i el Vallespir.
1700. Mor Carles II. Sense successió. Va donar origen a la guerra de Successió catalana.
1701- 1714. Guerra de Successió. Felip V contra l´arxiduc Carles. Els fets més importants van ser la desfeta d´Almansa que va comportar la pèrdua de València i Aragó i el Tractat d´Utrecht que va deixar Catalunya sola davant el poderós exèrcit de Felip V de Castella.
1714. Fi de la Guerra. Barcelona, després d´una resistència heroica, capitula davant l´invasor Castellà. Es dissol la Generalitat, Les Corts i el Consell de Cent i sota el Decret de Nova Planta es modifica l´estructura judicial i administrativa del principat així com es suprimeixen els centres universitaris i es persegueix, tortura i assessina la cultura i la llengua catalana.Es deroga el dret penal Català, abolició de la legislació mercantil catalana, eliminació de la moneda catalana, impossició del sistema tributari espanyol.
1793 - 1795 Guerra del Francés. Invasió Napoleònica.
1833 - 1876 Guerres Carlines.Carlistes contra els Borbons.
1892 Les Bases de Manresa. On es reclamen l´oficialitat del català i la re instauració de Les Corts.
1923 Dictadura. Davant el creixement del sentiment català, Primo de Rivera amb el recolçament del rei Alfons XIII instaura una dictadura.
1926 Prats de Molló. Macià intenta una invasió de Catalunya sense èxit.
1931 Eleccions Municipals. Alfons XIII abandona el país. Els partis republicans guanyen les eleccions. A Catalunya, Lluís Companys (ERC) proclama la República encara que el president Macià haurà d´acceptar la constitució en règim d´autogovern.
1932 Estatut d´Autonomía. S´aprova el primer Estatut amb una retallada important a les Corts Republicanes.
Lluís Companys és encarcelat per proclamar L´Estat Català sota el règim de República Catalana.
1936 Eleccions Legislatives. Guanyades per l´esquerra a tota Espanya. A Catalunya guanya ERC. S´allibera a Companys i torna al govern. La dreta i l´exèrcit Espanyol es subleven i donen pas a una Guerra Civil.
1939. Fi de la Guerra civil. El general Francisco Franco guanya la guerra. Els republicans han d´exiliar-se. La dictadura executa als Països Catalans més de 8.000 persones. El president Companys es capturat a l´Exili i executat al castell de Montjuïc. El president del parlament Josep Irla assumí la presidència de la Generalitat a l´exili fins que per motius de salut ha de dimitir. Josep Tarradellas es escollit president pels diputats a l´exili.
1971. Constitució de la Assamblea de Catalunya."Llibertat, Amnistia i Estatut d´Autonomía" Per lliutar contra la dictadura i la opressió de la cultura catalana. La llengua i la cultura son novament prohibides i perseguides.
1975 Mort de Franco. Mor de mort natural després de més de 35 anys al poder. ETA assessina el seu successor Luis Carrero Blanco. El rei Joan Carles I es nombrat cap d´estat i nomena Adolfo Suarez cap del govern .
1977. Ja sóc aquí. El president Tarradellas torna de l´exili com a president de la Generalitat.
1978 Constitució Espanyola. S´aprova la constitució espanyola declarant una Espanya d´Autonomíes.
1979 Estatut d´autonomía. Referèndum d´aprovació de l´Estatut D´Autonomía de Catalunya.
1980 Eleccions al Parlament. CiU i Jordi Pujol guanyen les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
2003 Eleccions al Parlament. Pasqual Maragall President (tripartit PSC-ERC-IC)
2006 Eleccions al Parlament. José Montilla President (tripartit PSC-ERC-IC)
2009 AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

.

"La vida solament pot ser compresa mirant cap a enrere però ha de ser viscuda mirant cap a endavant" Soren Kierkegaard