Segurament estem d’acord en la legitimitat de les mobilitzacions ciutadanes que donen suport als pobles més desfavorits de l’altra banda del mon, quan son atacats per països més poderosos que tenen l’ajuda dels grans capitals mundials ja sigui per espoliar els seus recursos o per explotar el seu territori. Només ens faria falta tenir tota la informació i conèixer totes les versions i els precedents històrics per poder identificar al desfavorit.
La intenció no es posicionar-se de la banda israelí, però sense justificar els seus mètodes, hauríem d’informar-nos històricament d’aquest poble i la persecució a la que ha estat sotmès durant segles per opinar amb criteri sobre el conflicte palestino-israelí. Geogràficament, també seria necessari estudiar algunes de les “democràcies” amb les que fa frontera, com serien el Líban (país de residència del grup terrorista antisemita Hizbolá), Jordània (caserna militar d´Al-Fatah, organització politico-militar palestina), Egipte i Síria (països d’origen de la Jihad islàmica) i Cisjordania (País controlat per Hamàs, grup declarat Terrorista per la ONU i la Unió Europea).
Parlem d’hipocresia. L’estat espanyol s’ha posicionat ambdues parts alhora, ja que quan entona el discurs en favor de les llibertats del poble palestí, s’oblida de que es un dels països que proveeix d’armes a Israel. L’administració socialista espanyola que critica els atacs militars sobre poblacions civils es la mateixa que ocupa el vuitè lloc en el rànquing de països venedors d’armes amb un volum de 932 milions d’euros l’any 2007. En la llista de clients de l’estat espanyol podem trobar països tan democràtics com Oman, Jordània, Xina, Iran o el Marroc i entre el material militar comercialitzat podem incloure des de submarins, vehicles i camions militars, pistoles i “bombes racimos”. Aquestes bombes exploten abans d’impactar al terra, disgregant gran quantitat d’altres més petites, algunes de les quals no arriben a impactar, convertint-se en mines antipersones.
Però sense haver de sortir de la península Ibèrica també podríem, si ens informéssim correctament, veure l’atac sistemàtic a les llibertats d’un poble. Amb el seu afany de protagonisme, el jutge Garzón, s’ha encarregat de deixar sense representació parlamentaria al 10 % de la població basca. Estem parlant que dintre d’una de les anomenades societats democràtiques, hi ha unes 214.000 persones sense cap dirigent que defensi els seus drets, interessos i posicions davant la resta de forces polítiques.
Si l’argument per il.legalitzar partits com Batasuna, Acció Nacionalista Basca i Partit Comunista de les Terres Basques és que son l’aparell polític de la banda terrorista ETA, això vol dir que aquestes 214.000 persones i els 437 concejals que el representen, simpatitzen i comparteixen les idees i les formes d’aquest grup. Si això fos veritat, ningú s’ha preguntat com potser que 214.000 persones pensin i recolzin l’acció violenta per defensar les seves idees? No s’encén una llum d’alarma en el cervell dels polítics espanyols per donar-se compte que hi ha quelcom que no funciona correctament dintre del nostre estat de dret?
El govern central al igual que en societats menys desenvolupades i democràtiques també aposta per la imposició de la força d’un estat policial en comptes del diàleg polític. Per què sinó, amenaça amb la força de l’exèrcit davant d’un referèndum no vinculant sobre la identitat d’un poble? Un referèndum no és més que una consulta. Hi ha dret més democràtic que una consulta popular per resoldre un conflicte d’identitat? Si d´il.legalitzar és del que es tracta... No haurien d´il.legalitzar el Partit Popular? No podem oblidar que aquest partit, amb el total desacord de la ciutadania espanyola i escudant-se sota mentides que amagaven interessos econòmics ens va fer liderar una coalició que va envair un país utilitzant la força militar. El resultat d’aquesta invasió: més de 600.000 morts.
Un altre conflicte, el d´Afganistan, amb la intervenció de la ONU, organització de la que forma part l’estat espanyol, salda la seva participació amb més de 1000 civils morts a l’any.
Un altre conflicte, el d´Afganistan, amb la intervenció de la ONU, organització de la que forma part l’estat espanyol, salda la seva participació amb més de 1000 civils morts a l’any.
"Quan un home estúpid fa quelcom que l´avergonyeix, sempre diu que cumpleix amb el seu deure" George Bernard Shaw.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada