L’any 1714 amb el tractat d´Uttrech, Castella va cedir a Anglaterra, entre d’altres territoris, el de Gibraltar. Des d’aleshores, en nombroses ocasions els governs espanyols han reclamat el retorn d’aquest territori estratègic, encara que el 95,8 % de la seva població va votar a favor de l’associació amb Gran Bretanya.
Per altra banda, l’any 1659, Felip IV i Lluís XIV van acordar mediant el tractat o pau dels Pirineus, la cessió per part de Castella a França, dels territoris nord-catalans del Rosselló, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya, a canvi de mantenir el primer, les posicions de Flandes. Amb aquest acord, fet a esquena de les institucions catalanes i vulnerant el jurament per les illes, pel qual les terres de l’antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, es posà fi a la guerra dels trenta anys. En aquest cas, mai un govern espanyol ha demanat a França la restitució d’aquests territoris.
La diferència en el tracte de ambdós litigis és clar, ja que en el segon ni tan sols s’ha considerat la possibilitat de realitzar una consulta identitària, i menys encara establir un diàleg polític per tal de reclamar la seva restitució, ja que seria un senyal inequívoc per part de l’estat espanyol de reconèixer els drets històrics del poble català.
“Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador” Proverbi Africà.
Per altra banda, l’any 1659, Felip IV i Lluís XIV van acordar mediant el tractat o pau dels Pirineus, la cessió per part de Castella a França, dels territoris nord-catalans del Rosselló, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya, a canvi de mantenir el primer, les posicions de Flandes. Amb aquest acord, fet a esquena de les institucions catalanes i vulnerant el jurament per les illes, pel qual les terres de l’antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, es posà fi a la guerra dels trenta anys. En aquest cas, mai un govern espanyol ha demanat a França la restitució d’aquests territoris.
La diferència en el tracte de ambdós litigis és clar, ja que en el segon ni tan sols s’ha considerat la possibilitat de realitzar una consulta identitària, i menys encara establir un diàleg polític per tal de reclamar la seva restitució, ja que seria un senyal inequívoc per part de l’estat espanyol de reconèixer els drets històrics del poble català.
“Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador” Proverbi Africà.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada