Segons la real acadèmia de la llengua, el concepte solidaritat es defineix com “ajudar a un altre en els seus problemes, activitats o idees”. Analitzant aquesta definició podem afirmar que Catalunya fa quasi trenta anys, des de la Constitució Espanyola del 78 i posteriorment amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia del 1979, que es solidaritza amb la resta del territori espanyol. La solidaritat, en un context econòmic, només s’entén des de la lliure elecció, mai des de la imposició política ja que d’aquesta manera es converteix en el que es coneix com espoli fiscal. Si Catalunya s’ha convertit en la locomotora que ha impulsat el creixement econòmic de les autonomies de rendes més baixes no ha estat precisament per un sentiment recíproc en la part ideològica.
Podem comparar la solidaritat autonòmica espanyola amb la solidaritat que ha
mantingut la unió europea amb l’estat espanyol. Des de la entrada d´Espanya en la Unió Europea, les partides pressupostaries en concepte d’ajudes per al desenvolupament econòmic de l´ estat espanyol per part de la comunitat europea en sectors com agricultura, ramaderia i pesca, industria, foment, etc.. han superat els 93.000 milions d’euros.
La solidaritat, pel desenvolupament dels territoris amb menys recursos no pot mantenir-se de cap manera de forma indefinida en el temps ja que s’entén que una vegada aprofitada la inversió adequadament, aquests territoris comptaran amb les eines i medis necessaris per a crear riquesa i valor afegit. Una solidaritat econòmica mantinguda en el temps passa a ser una manutenció. Al menys així ho ha entès La Unió Europea al declarar que l’estat espanyol deixarà de rebre les actuals ajudes a partir de l’any 2013.
Un altre punt que hauria de complir la solidaritat entre territoris es respectar el principi d´ordinalitat, on el territori que genera més riquesa i aporta més recursos, no perd aquest privilegi després de pagar impostos i rebre la seva part. Actualment, el PIB català ocupa el quart lloc estatal, només superat per Madrid (fiscalitza multinacionals que no operen al seu territori) i el País Basc i Navarra que son comunitats forals, però en canvi cau al tretzè en renda familiar disponible. Numèricament parlant, els catalans aporten 46.000 milions d’euros sent la comunitat que més aporta, i reben 31.500 €, motiu pel qual té un dèficit fiscal que supera al de la Comunitat de Madrid i País Valencià junts.
Podem comparar la solidaritat autonòmica espanyola amb la solidaritat que ha
mantingut la unió europea amb l’estat espanyol. Des de la entrada d´Espanya en la Unió Europea, les partides pressupostaries en concepte d’ajudes per al desenvolupament econòmic de l´ estat espanyol per part de la comunitat europea en sectors com agricultura, ramaderia i pesca, industria, foment, etc.. han superat els 93.000 milions d’euros.La solidaritat, pel desenvolupament dels territoris amb menys recursos no pot mantenir-se de cap manera de forma indefinida en el temps ja que s’entén que una vegada aprofitada la inversió adequadament, aquests territoris comptaran amb les eines i medis necessaris per a crear riquesa i valor afegit. Una solidaritat econòmica mantinguda en el temps passa a ser una manutenció. Al menys així ho ha entès La Unió Europea al declarar que l’estat espanyol deixarà de rebre les actuals ajudes a partir de l’any 2013.
Un altre punt que hauria de complir la solidaritat entre territoris es respectar el principi d´ordinalitat, on el territori que genera més riquesa i aporta més recursos, no perd aquest privilegi després de pagar impostos i rebre la seva part. Actualment, el PIB català ocupa el quart lloc estatal, només superat per Madrid (fiscalitza multinacionals que no operen al seu territori) i el País Basc i Navarra que son comunitats forals, però en canvi cau al tretzè en renda familiar disponible. Numèricament parlant, els catalans aporten 46.000 milions d’euros sent la comunitat que més aporta, i reben 31.500 €, motiu pel qual té un dèficit fiscal que supera al de la Comunitat de Madrid i País Valencià junts.
A la gent no se li ha de regalar el peix, sino facilitar-li la canya.
"Tolerància, es aquella sensació violenta de que a la fi l´altre pugui tenir raó" Anónim.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada