46. Primera presentació

El passat dijous 15 de Desembre vam fer la primera presentació del llibre a les golfes de Can Ginestar. Gràcies als amics, el que en un principi semblava un mal de cap, al final es va convertir en una festa. Amb amics així tot és més fàcil.

Diuen que una persona intel.ligent és aquella que sap envoltar-se de gent més intel.ligent que ella, i crec que, en aquest cas, jo ho he estat, i molt.

Gràcies a tothom i sobretot a l'Isma Cuevas, Jordi Blasi i Manu Ruiz per acceptar el "marrón". Sense oblidar-me del Ram, el Carles i el Roger.

45. Sortint de l'amagatall

Ara ja no és meu.
A partir d'ara, és vostre.

Finalista Premi Ramon Llull 2016

I jo sense enterar-me. Que cabrons, podrien avisar. Jo també pensava que era una conya però és veritat. Clar que això va ser l'any passat i va guanyar el Víctor Amela.

Tooooongggooooo!!!!!

44. Primera escampada.

43. Brutal

J

No us ho sembla?

Perquè aquesta és la idea. Voliem alguna cosa que no provoqui indiferencia i que si  te la trobes amagada entre centenars d'altres com ella, t'obligui a treure-la d'allà per fer-li una ullada.

Això i que penso representa part del que explica la historia.

Ja queda poc per a que comenci a escampar-se.

42. Una experiència existencial o un simple viatge etílic?

Que cadascú  tregui les seves conclusions.

(Quan la mort és la vida i la vida és la mort)

Experiència Existencial?

Viatge.....

Etílic?



41. Quan la mort és la vida...

  i la vida és la mort. Per Nicolau Esnaola Segarra, està previst que surti a la venda a principis d'aquest mes de Novembre publicat per l'Editorial Gregal de Maçanet de la Selva.

 

     Encara està en procès de correcció i no m'han donat la versió definitiva. Tampoc sé com será la portada però ja he enviat a l'editorial alguna idea. Aquí no la puc penjar perquè el format no és compatible.

    

     El títol és una mica llarg però un cop t'has llegit la història li trobes el sentit. Si ho feu coneixereu al Nicolau. És un paio peculiar. Jo ja el trobo a faltar.

 

40. Continuem caminant

     L'altre dia vaig trobar aquestes fotos dels viatges a l'Índia i al Japó. Queden una mica llunyanes però, d'una manera o altre, continuem caminant.


Varanasi - Índia 2008
 

Fushimi - Japó 2010

39. La Salvació dels Covards.

La Salvació dels Covards va ser la primera historia que vaig enviar a una editorial. Bé, la veritat és que va ser a unes quantes,  però ja se sap que avui dia només publica l'Ana Rosa Quintana i el Mario Vaquerizo. Inexplicablement, en Jordi Albertí, de l'editorial Gregal, va tornar-se completament boig i va decidir signar-me un contracte però al final em vaig fer enrere i vaig decidir no publicar-ho. Mesos més tard ho vaig refer i encara estic pendent d'enviar-ho a alguna editorial o parlar amb en Jordi per si encara està interessat. Perquè em vaig fer enrere? No ho sé, no estic segur. Pessimisme, vergonya, manca de confiança, por escènica o una barreja de totes.

Per a fer públic alguna cosa que té a veure amb la teva intimitat has d'estar molt segur de que el que expliques val la pena, i tot i que les meves històries són sempre ficció, no deixen de ser una petita part meva. Això  segurament no vol dir res més que o soc tímid, o soc insegur, o soc un cagat.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA