dijous, 22 de gener del 2009

5. LA CONTRAINFORMACIÓ




.
"Només sé que no sé res" Socrates



.
Avui dia qui més qui menys, té una opinió sobre qualsevol tema d’actualitat gràcies a la gran quantitat d’informació escrita i visual que ens arriba, i de igual manera tots ens posicionem d’una banda o altra en els conflictes que ens presenten. Però, fins a quin punt es tracta d’un criteri personal i objectiu? Com podem tenir una visió formada i argumentada sobre discrepàncies que venen de llocs on no hem estat mai? Son els medis objectius en els seus posicionaments i ens informen amb el rigor necessari? Ens expliquen totes les versions i amb la mateixa vehemència? La resposta a totes aquestes preguntes, es no. Només ens cal contrastar una notícia en diferents medis informatius per adonar-nos de la veracitat d’aquesta afirmació.

Perquè sinó, Que fa que segons les enquestes del CIS, la major preocupació dels ciutadans, avui sigui la crisi financera i el terrorisme i ahir fos el funcionament de rodalies i la sequera? De veritat pot preocupar-li més a un català el terrorisme d’eta que la inseguretat ciutadana, o la immigració que l’atur, la sanitat o la educació?

Com bé va dir Francis Bacon, la informació és poder. Ens fan preocupar-nos dels problemes dels demés per no haver de donar explicacions sobre els nostres i segons els interessos partidistes, ideològics o econòmics del moment, ens empenten cap una banda o altra.

Amb aquest sistema hem arribat a un punt en el qual ens impossibiliten identificar un problema existent en la nostra societat quan el veiem sobredimensionat en una altra de les catalogades com a subdesenvolupades. Ens posem les mans al cap per la falta de llibertats dels altres i actuem amb indiferència i passivitat amb les nostres. Molt sovint, simplement perquè no les identifiquem. D’això s’encarreguen ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada