.
"Només sé que no sé res" Socrates
.
Avui dia qui més qui menys, té una opinió sobre qualsevol tema d’actualitat gràcies a la gran quantitat d’informació escrita i visual que ens arriba, i de igual manera tots ens posicionem d’una banda o altra en els conflictes que ens presenten. Però, fins a quin punt es tracta d’un criteri personal i objectiu? Com podem tenir una visió formada i argumentada sobre discrepàncies que venen de llocs on no hem estat mai? Son els medis objectius en els seus posicionaments i ens informen amb el rigor necessari? Ens expliquen totes les versions i amb la mateixa vehemència? La resposta a totes aquestes preguntes, es no. Només ens cal contrastar una notícia en diferents medis informatius per adonar-nos de la veracitat d’aquesta afirmació.
Perquè sinó, Que fa que segons les enquestes del CIS, la major preocupació dels ciutadans, avui sigui la crisi financera i el terrorisme i ahir fos el funcionament de rodalies i la sequera? De veritat pot preocupar-li més a un català el terrorisme d’eta que la inseguretat ciutadana, o la immigració que l’atur, la sanitat o la educació?
Com bé va dir Francis Bacon, la informació és poder. Ens fan preocupar-nos dels problemes dels demés per no haver de donar explicacions sobre els nostres i segons els interessos partidistes, ideològics o econòmics del moment, ens empenten cap una banda o altra.
Amb aquest sistema hem arribat a un punt en el qual ens impossibiliten identificar un problema existent en la nostra societat quan el veiem sobredimensionat en una altra de les catalogades com a subdesenvolupades. Ens posem les mans al cap per la falta de llibertats dels altres i actuem amb indiferència i passivitat amb les nostres. Molt sovint, simplement perquè no les identifiquem. D’això s’encarreguen ells.
Perquè sinó, Que fa que segons les enquestes del CIS, la major preocupació dels ciutadans, avui sigui la crisi financera i el terrorisme i ahir fos el funcionament de rodalies i la sequera? De veritat pot preocupar-li més a un català el terrorisme d’eta que la inseguretat ciutadana, o la immigració que l’atur, la sanitat o la educació?
Com bé va dir Francis Bacon, la informació és poder. Ens fan preocupar-nos dels problemes dels demés per no haver de donar explicacions sobre els nostres i segons els interessos partidistes, ideològics o econòmics del moment, ens empenten cap una banda o altra.
Amb aquest sistema hem arribat a un punt en el qual ens impossibiliten identificar un problema existent en la nostra societat quan el veiem sobredimensionat en una altra de les catalogades com a subdesenvolupades. Ens posem les mans al cap per la falta de llibertats dels altres i actuem amb indiferència i passivitat amb les nostres. Molt sovint, simplement perquè no les identifiquem. D’això s’encarreguen ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada