dijous, 26 de febrer del 2009

6. Ambicions

.
Faria falta excavar a les emocions més íntimes i els anhels més profunds del subconscient d’una persona, per poder trobar les motivacions que guien les seves ambicions vitals.Sense disposar d’aquesta informació, molt sovint, el actual sistema materialista, ens acostuma a calificar-nos amb l’etiqueta “ambiciós” o “conformista”, segons el grau de desig d’èxit social i professional que demostrem.
.
D’aquesta manera, no hem aprés a identificar l’ambició en una persona a qui no l’interessen els bens materials, l’afany de millora econòmica i la recerca de l’èxit professional, però que en canvi, somia amb incrementar el seu temps personal per destinar-lo a aconseguir el benestar del seu entorn, i millorar el creixement intel·lectual, físic i espiritual del seu cos..
Tal i com exposa Freud en el seu llibre “el malestar de les civilitzacions”, els éssers humans, ens ajuntem per escapar de la nostra por a la natura i sentir-nos protegits, creant una sèrie de normes de convivència que contradiuen en molts casos els nostres impulsos més irracionals, cosa que ens fa patir i ser desgraciats. Per contrarestar aquest patiment, la recerca de la felicitat s’ha convertit en la raó principal motivadora dels nostres actes i la nostra existència. Segons l’escala de valors, educació rebuda i el caràcter personal i intransferible de cadascú, optem per diferents vies per aconseguir-la. Hi ha qui la busca en l’amor/sexe, molts per l’adquisició de béns materials, alguns mediant la expressió artística, i uns quants a través de la realització personal.




.
Encara que el vigent sistema capitalista ens adoctrina mediant un model consumista sobre la necessitat de progressar i realitzar-se laboralment, per d’aquesta manera aconseguir uns bens materials que ens posicionin socialment, hi ha una minoria que utilitza la vida laboral només com a un simple medi de finançament per tal de subsistir dintre d’aquest model, i busca vies alternatives de realització personal..
És als integrants d’aquest últim col·lectiu, als que en nombroses ocasions jutgem com a conformistes, encara que en molts casos, si canviéssim les condicions de mesura i ens endinséssim en el seu interior, descobriríem que es pot tractar de persones tremendament ambicioses, un tipus d´ambició molt diferent..




“El secret de la felicitat no es fer sempre el que es vol, sino estimar sempre el que es fa” Sartre.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada