Les reivindicacions que durant molts anys, i que cada vegada amb més força, planteja el sobiranisme català a l’estat Espanyol en matèria de finançament i repartiment equitatiu d’inversions i serveis, es podrien extrapolar amb la mateixa legitimitat dintre del propi territori Català.Hem d’esperar que si un dia la República Catalana o Països Catalans disposen d’un estat propi, no es tornin a repetir alguns dels errors que s’estan produint durant tres-cents anys en contra seva per part de les autoritats Espanyoles. Esperem i vigilem per tal de que la riquesa es reparteixi a parts iguals a tot el territori, per tal de no diferenciar entre ciutadans de primera o de segona.
L’actualitat ens mostra una visió totalment oposada a aquest projecte, i durant dècades el poder econòmic i administratiu s’ha concentrat en un zona concreta formada per Barcelona i la seva àrea metropolitana. A dia d’avui, les seus financeres, les administracions, la borça, el Parlament, la Generalitat, el principal port, el principal aeroport, 2/3 de la població total (gairebé 5 del quasi 7 milions d’habitants), el 80% d’universitats i Centres d’empresa, els museus més importants, les seus dels mitjans de comunicació, els centres d’alt rendiment esportiu i grans hospitals estan ubicats en aquest àrea. Tot això, provoca una aglomeració d´habitants, que provoca per una part, a la població d’aquesta area d’influència, una societat angoixada i estressada degut al ritme frenètic que es respira als seus carrers i carreteres, i per altra banda una altra part de la població del país amb clars síntomes de desafecció per una manca d’atenció per part de l’administració.
La capital d’un País fort sempre ha de disposar dels millors serveis, però no a costa d’escenificar un panorama territorial desequilibrat. No es tractaria de deslocalitzar la capital sinó de potenciar els sectors tradicionalment importants de la resta del país, fomentant d’aquesta forma el sentiment solidari entre territoris.
A totes aquestes eines, hauríem de sumar per sectors econòmics, que Catalunya posseeix en agricultura, la producció i exportació de cava, vi, bestiar torcí, i fruita dolça. Per posar un exemple diríem que el Montsià aporta el 75% de plantons de cítrics a Espanya i les terres de Lleida produeixen el gruix de fruita exportable. L’horta de Catalunya està localitzada al Maresme, encara que dia a dia pateix l’extensió de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El sector industrial, històricament capdavanter com a motor econòmic català, en els últims temps s’ha vist superat per al sector terciari (serveis i turisme), però tot i això, Catalunya es la comunitat amb major participació del PIB industrial espanyol amb el 29% del total. Dintre d’aquest sector, Catalunya posseeix una important industria tèxtil, automobilística, química i farmacèutica, construcció naval,
informàtica i alimentària. En l’actualitat el 67% de la indústria catalana esta concentrada en el barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental i Maresme, encara que el Tarragonès i Baix Camp disposen del major polígon industrial petroquímic d´Europa.El sector serveis, convertit en el motor principal de l’economia catalana, aporta el 63% del valor afegit brut català aglutinant com a principals exponents, el comerç, el turisme, el sector financer i les administracions. Com a dada de l´importancia d’arrelar el sentiment econòmic en el sentimentalisme popular, comprovem com el 70% dels dipòsits catalans estan en mans de les Caixes.
En quan a les balances comercials, el 36% de les companyies exportadores a Espanya, estan ubicades a Catalunya i sumen el 27% de les exportacions Espanyoles.
Tot fa preveure, si el Parlament i els representants territorials arriben a un consens, que Catalunya tornarà a la divisió territorial en forma de Vegueries. Aquesta divisió va existir des del segle XIII fins al segle XVIII quan el Decret de Nova Planta les va eliminar al igual que amb la resta de drets i llibertats històricament guanyades. Les vegueries proposades serien: Barcelona, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Girona, Ponent , Terres de l´Ebre i Alt Pirineu i Aran, encara que hi han diverses reivindicacions afegides com serien l’alt Ter i Penedès. Aquestes demarcacions haurien de gestionar la totalitat del sol català, el qual es divideix actualment en 28,7% de conreus, el 15,7% de Prats i pastures, 1% rius, 43,4% boscos i el 6,7% en àrees urbanes.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada