dimarts, 25 d’agost del 2009

20. Discriminació positiva

.
Amb l´actual panorama polític, en el qual les forces catalanes encapçalades pel tripartit governant i secundat pel partit majoritari a la oposició (CiU), es mostren totalment inefectives alhora de reclamar i defensar competències adquirides democràticament pel nostre país, tant de bo es facin realitat els pitjors auguris sobre la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol en quan a la legalitat del text de l´estatut d´Autonomia de Catalunya, per tal d´incentivar una reacció ciutadana.
 


Ja sabem que no ha sigut suficient amb que el Tripartit i el president Zapatero hagin arribat a un acord de finançament notòriament insuficient i que incompleix amb l´estatut, encara que ens ho han presentat com a una fita històrica. No ha sigut suficient que no s´hagi respectat ni les xifres, ni les dates ni el principi d´ordinalitat.

La veritat de la situació actual és que els nostres governants ens manipulen per tal de fer-nos creure que aquestes dades son certes i que és tracta del millor acord de finançament al que podíem arribar després de la foto Mas-Zapatero. Aquesta és la seva feina. I la fan molt bé.

Tampoc es suficient que el govern espanyol, no recolzi davant la comissió europea d´infraestructures, la opció del corredor mediterrani per tal de connectar comercialment la península amb Europa, per por de la importància comercial que assoldrien els països catalans.

Ni es suficient que no es respecti un model de política lingüística avalat per Bruselas, imposant-nos la tercera hora de castellà, per tal d´ofegar una mica més la nostra llengua i la nostra cultura.
 Un primer pas podria ser una rebel·lió o vaga fiscal, tal i com ja va proposar l´antic president Jordi Pujol, on el ciutadà de Catalunya es negués a pagar primer els impostos recaptats directament per el govern Estatal, i després si fos necessari, els recaptats per la Generalitat, fins a assolir el concert econòmic i el poder del dret a decidir.




"Mai caminis per el camí traçat, ja que et conduirà únicament cap a on els altres ja van anar" Graham Bell.


AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.