38. La segona persona

 

Tothom vol parlar, tothom vol ser escoltat, tothom pensa que té alguna cosa important digne de ser escoltada. A tothom li agrada ser el protagonista de la història. A tothom li complau creure que la seva història es mereixedora de ser escoltada. Tothom necesita sentir que els seus problemes son atesos i les seves  fites son admirades.

Sovint ens sentim ofesos i dolguts si la gent més propera no ens consola i es preocupa per les nostres inquietuds. Ens dol la falta d'interès per una existència que creiem l'epicentre del planeta sense adonar-nos que ens envolta un univers.

Però de vegades, algú vol escoltar, algú pensa que vols ser escoltat, algú considera que tens alguna cosa digne de ser escoltada. De vegades, a algú li agrada que siguis el protagonista de la història i et fa sentir que aquesta història es mereixedora de ser escoltada. De vegades, algú desitja atendre els teus pesars i admira les teves fites com si fossin pròpies.

 

Si la trobes i aconsegueixes identificar-la, abans de despedir-te, prova a escoltar-la.

.

 

"Tenim dues orelles i una sola llengua per a que escoltem més i parlem menys" Diògenes.

.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

37. Utopia existencial i el Quadre més bonic del món

.

Utopia existencial és allò que ens permet creure que el futur somiat del nostre món pugui arribar a ser realitat. El quadre del nostre futur només pot ser pintat per nosaltres mateixos si volem que sigui tot lo bonic que ho hem somiat, amb les voluntats d´altres persones que posseeixin una utopia existencial semblant i sempre i quan la suma d´aquestes formin una majoria. Seran la tela i els pinzells.

Un cop aquest punt s'hagi complert, significarà que hem visualitzat el resultat final del nostre quadre, que disposem de les eines per portar-ho a terme i que ha arribat el moment de començar a pintar-lo. Fins ara, el problema principal és que hem confiat aquest compromís tan personal a uns "artistes" que s´han conformat amb un resultat en blanc i negre, vanagloriant-se amb l´èxit d´alguns grisos.

Només des del moment en que siguem capaços de reconèixer aquesta realitat, començarem a transformar els blancs i els negres  en un mosaic de colors.  Donem morfina a un malalt en comptes d´extirpar-li el tumor quan encara hi som a temps.

Es la contradicció d´uns animals que regnen a la terra autodefinit-se com "racionals", i que han construït deliberadament unes carències universals per tal de generar als seus congèneres i al seu ecosistema, les necessitats que ells mateixos s´encarreguen més tard de resoldre a canvi d´un rèdit econòmic. El món en el que vivim es basa en intercanvis comercials que generen un benefici, el més important és per tant, produir unes altes quotes de necessitats o en el seu defecte fer creure que ho son.

Com quan es crea un virus informàtic amb la finalitat de comercialitzar un antivirus que el contraresti, el segon no tindria raó de ser sense la existència del primer, en molts casos la humanitat ha creat el problema per tal de comercialitzar la sol.lució. El verí ens proporciona el lucre de l´antídot.

A les multinacionals farmacèutiques els interessa l´existència de malalties per a desenvolupar el seu negoci, però no tenen cap interès en eradicar la sida o la malària del continent africà. Ni a ells ni a cap estat del món, encara que disposin dels mitjans per a fer-ho. Potser tampoc seria necessari mantenir animals en captivitat i obrir-los en canal per estudiar-los si abans respectéssim el seu entorn. Destinem quantitats immenses de diners i esforços al tercer món, mentre els apliquem uns aranzels i unes lleis de comerç injustes i espoliem els seus recursos. És una nova forma de colonialisme, en la qual es crea una dependència dels més desfavorits sobre la caritat dels seus botxins.

Potser un dia per fi, trobarem el coratge per destapar els colors, agafar els pinzells i crear un quadre al qual poder posar-li al marge el nom de: "antiga utopia existencial".

És possible, hi ha qui ja ho ha fet.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

35. Cultura o Incultura

.

La imatge que projecta la cultura és un dels actius més importants que disposa una societat per potenciar les relacions amb la resta del món. Els valors i la cultura d´un poble parlen en nom seu sense haver-hi de parlar, i formen el caràcter de les generacions futures sempre i quan es realitzi un exercici d´actualització en el temps.

La economia creixerà o decreixerà segons els seus cicles, la política seguirà el camí de l´esquerra o el de la dreta segons qui la gestioni, les energies es renovaran segons els recursos i necessitats, però els valors, la ètica i la moral son i seran la nostra carta de presentació. El nostre D.N.I com a éssers humans.

Les curses de braus és una d´aquestes «coses » que molts de nosaltres no volem que formin part d´aquests valors que volem transmetre, al igual que rebutgem algunes de les practiques culturals que ens han arribat mitjançant els fluxos migratoris dels últims anys, com podrien ser  l´ablació, la desigualtat entre sexes o el fonamentalisme religiós.

Hauríem però, de legitimitzar la nostra moral enfront aquestes tradicions i els col·lectius que les professen, eliminant algunes de les que encara a dia d´avui formen part de la nostra societat.

Un espectacle on es tortura un animal fins a la mort, és un exemple clar de la falta de moralitat de la societat on es desenvolupa. Catalunya, ha començat una lluita per desterrar aquest acte de brutalitat animal de la seva “cultura”, enfrontant-se una vegada més als poders més conservadors. Tant de bo en un futur no gaire llunyà, els nostres fills no hagin de conviure amb tradicions d´aquesta índole i menys encara que sel´s anomenin “cultura”.

“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma en que tracta als seus animals” Gandhi.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

33. Catalunya serà independent o no serà......

.

Hi si ho és, que ho serà, serà (si així ho decideix) com a membre de la Unió Europea. Així ho ratifica un informe realitzat per al Cercle d’estudis Sobiranistes amb el títol “Catalunya independent en el sí de la Unió Europea” on amb arguments jurídics i polítics recolza la tesi de la continuïtat de l’estat Català com a membre de ple dret de la Unió una vegada oficialitzada la seva sobirania.

La tesi contrària és un dels arguments més utilitzats per als nacionalistes espanyols i els unionistes catalans o per als indecisos temorosos de la repercussió d’aquesta afirmació. Per als que es pensen que la totalitat dels estats actuals ho son des del principi dels temps, no estaria de més recordar que tres quartes parts dels estats del mon ho son des de la meitat del segle passat. I per a que serveixi d’exemple podríem donar algunes dades sobre la creació i l’obtenció de la independència d’alguns dels estats que formen la actual Unió Europea.
- República Austríaca: 1918. (Antic Imperi Austrohongarès.)
- República de Xipre: 1960. (Antic Imperi Britànic.)
- República d´Eslovaquia: 1989. (Antiga Txecoslovàquia.)
- Rep. Txeca: 1989. (Antiga Txecoslovàquia.)
- Rep. D´Eslovenia: 1989. (Antiga Iugoslàvia.)
- República d´Estónia: 1991. (Antiga URSS.)
- República de Letònia: 1991. (Antiga URSS.)
- República de Lituània: 1991. (Antiga URSS.)
- República de Finlàndia: 1917. (Antiga Rússia Imperial.)
- República d’Hongria: 1902. (Antic Imperi Austrohongarès.)
- República d´Irlanda: 1919. (Regne Unit.)
- Ducat de Luxemburg: 1918. (Alemanya.)
- República de Malta: 1964. (Regne Unit.)
- República de Polònia: 1945. (Alemanya- URSS).

14 dels 27 estats membres de la Unió, han aconseguit o recuperat la seva independència durant el segle XX, i això no els ha suposat cap impediment per a integrar-se al conjunt de economies europees. Actualment, només resten per recuperar les seves llibertats, Escòcia, Flandes (gràcies Jordi) i Catalunya. Això demostra que es possible. Això demostra que Catalunya…serà.

"Tria un enemic gran i això t’obligarà a créixer, redueix la teva por perquè si ell creix tu et faràs petit..." Anónim.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

32. Colonialisme al segle XXI al sud d´Europa.

.

Hi ha qui veu les coses tal com són i es demana per què. Jo les veig tal com podrien ser i em dic per què no! Aquesta frase pronunciada pel que va ser president dels Estats Units John Fitzerald Kennedy, vindria a reflectir en la seva primera part, el tarannà d’una part important de la societat catalana. La actual conjuntura econòmica i social derivada de la crisi financera i l’esgotament de l’encaix Catalunya-Espanya liderat pel model de finançament i la sentència del TC, ens hauria de fer adoptar la segona.

Històricament, els grans canvis sempre han vingut precedits per una època de gran depressió, ja que per lògica serien inviables en una situació de bonança. Aprofitem-ho. Ens hem acostumat a viure de la crítica passiva sobre tot el que ens envolta, principalment quan patim les sotragades i les incompetències de la classe política i la seva organització, però per contra ens costa impulsar activament el procés per canviar el model establert.


Una possible explicació als problemes de convivència actuals es podrien argumentar si agaféssim l’exemple de les tensions i els conflictes al continent Africà i examinéssim la seva història. Ens adonaríem, que en poques ocasions s’originen entre països veïns, sinó que en quasi la totalitat d’elles es produeixen dintre d’un mateix estat, originant conflictes civils entre diferents comunitats. El colonialisme europeu del segle XIX va dividir el continent en països per tal de repartir-se el territori, sense tenir en compte les sensibilitats, tradicions i religions de les tribus i clans que els integrarien, i obligant a diferents cultures a conviure a la força, motiu principal de les seves disputes. Altres casos semblants més actuals que han acabat en segregació serien el de les antigues URSS i Iugoslàvia, confederacions d’estats amb sensibilitats diferents a les que el intent d’unionisme no va aconseguir esborrar cultures històricament independents.

L’esgotament en les relacions Catalunya-Espanya no son més que les diferències històriques i culturals entre dos pobles als que han obligat a compartir país, imposant les regles del colonialisme. “No podem negociar amb aquells que diuen el que és meu és meu i el que és teu es negociable”.
Ens trobem amb una oportunitat única de canviar la desafecció i l’esgotament en les relacions intergovernamentals, per la sobirania i l’autogovern que garanteixi un nou panorama polític i social per a Catalunya. La independència i la regeneració democràtica passa per a que la ciutadania passi de la crítica als fets, donant suport a una candidatura transversal independentista que representi les aspiracions necessàries per a la sostenibilitat del nostre futur cultural, econòmic i social en les properes eleccions al parlament de Catalunya. Avui, tenim a la nostra disposició aquesta eina (Reagrupament.CAt) ara només ens falta donar-li suport.

“Es pot enganyar a tothom poc temps, es pot enganyar a alguns tot el temps, però no es pot enganyar a tothom tot el temps”. J. F. Kennedy.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA

31. La moralitat de l´èxit

.

Albert Camus deia que “no es difícil tenir èxit, el difícil es merèixer-lo”. En una hipotètica justícia moral, aquesta podria ser la norma que canviés els valors amb els que en el nostre petit món, definim termes com èxit-fracás, uns termes que han mutat la seva essència a través dels nostres ulls.

Potser, els nostres dirigents, a més d’intentar impulsar canvis socials a base d’aprovar lleis cada cop més restrictives que prohibeixen (al mateix temps que recapten, això sí) actituds sociològicament incorrectes, podrien fomentar un canvi més profund que substituís l’escala de valors actual.

Després d’un període en el que per a compensar les mancances de llibertats fonamentals durant els anys de la dictadura, van donar via lliure a un temps de llibertats sense valors, ara, per a compensar lo compensat, han decidit tornar a prohibir tots els nostres moviments, adoptant el paper de pares davant els seus fills adolescents.

En un mon on el que compta és el que fas i no el que ets, valorem l’èxit sense fer-ho amb el camí recorregut per a aconseguir-ho. Ens deixem enlluernar per l’èxit immediat davant del treballat, aplaudint al llest per sobre el intel·ligent com ho fem amb els actius materials en contra dels intel·lectuals.

Perseguim al gran corrupte per admirar al petit estafador, jutgem al gran estafador per aplaudir al petit trampós, condemnem al gran trampós per envejar al petit farsant, sentenciant al gran farsant mentre envegem al petit impostor.

Potser, ha arribat el moment de fomentar en les noves generacions una visió de l’èxit on la figura que ho representi posseeixi els valors que ens agradaria transmetre. Parafrasejant a Oscar Wilde, “qualsevol pot simpatitzar amb les penes d’un amic, simpatitzar amb els seus èxits requereix una naturalesa delicadíssima”.

 

"L`èxit es el que ens dona confiança per posar en pràctica el que el fracàs ens ha ensenyat" P. Carrasco.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

30. Amistat

.
“Serà extrapolable a l’amistat el concepte emprat en l’amor consistent que els pols oposats s’atreuen?” Què és l’amistat? Si per amistat entenem l’afecte personal compartit amb una altra persona que neix i s’enforteix amb el tracte, potser la pregunta inicial no tingués raó de ser, però si aquesta definició l’ampliéssim amb termes com el compartir inquietuds i passions, i una preocupació sincera per tot el concernent a aquesta persona,.... “serà extrapolable a l’amistat el concepte emprat en l’amor consistent que els pols oposats s’atreuen?”......


"Estima´m quan menys m´ho mereixi, ja que és quan més ho necessito". Proverbi xinés.