6. Ambicions

.

Faria falta excavar a les emocions més íntimes i els anhels més profunds del subconscient d’una persona, per poder trobar les motivacions que guien les seves ambicions vitals.Sense disposar d’aquesta informació, molt sovint, el actual sistema materialista, ens acostuma a calificar-nos amb l’etiqueta “ambiciós” o “conformista”, segons el grau de desig d’èxit social i professional que demostrem.
.

D’aquesta manera, no hem aprés a identificar l’ambició en una persona a qui no l’interessen els bens materials, l’afany de millora econòmica i la recerca de l’èxit professional, però que en canvi, somia amb incrementar el seu temps personal per destinar-lo a aconseguir el benestar del seu entorn, i millorar el creixement intel·lectual, físic i espiritual del seu cos..

Tal i com exposa Freud en el seu llibre “el malestar de les civilitzacions”, els éssers humans, ens ajuntem per escapar de la nostra por a la natura i sentir-nos protegits, creant una sèrie de normes de convivència que contradiuen en molts casos els nostres impulsos més irracionals, cosa que ens fa patir i ser desgraciats. Per contrarestar aquest patiment, la recerca de la felicitat s’ha convertit en la raó principal motivadora dels nostres actes i la nostra existència. Segons l’escala de valors, educació rebuda i el caràcter personal i intransferible de cadascú, optem per diferents vies per aconseguir-la. Hi ha qui la busca en l’amor/sexe, molts per l’adquisició de béns materials, alguns mediant la expressió artística, i uns quants a través de la realització personal.

.

Encara que el vigent sistema capitalista ens adoctrina mediant un model consumista sobre la necessitat de progressar i realitzar-se laboralment, per d’aquesta manera aconseguir uns bens materials que ens posicionin socialment, hi ha una minoria que utilitza la vida laboral només com a un simple medi de finançament per tal de subsistir dintre d’aquest model, i busca vies alternatives de realització personal..

És als integrants d’aquest últim col·lectiu, als que en nombroses ocasions jutgem com a conformistes, encara que en molts casos, si canviéssim les condicions de mesura i ens endinséssim en el seu interior, descobriríem que es pot tractar de persones tremendament ambicioses, un tipus d´ambició molt diferent..

“El secret de la felicitat no es fer sempre el que es vol, sino estimar sempre el que es fa” Sartre.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.6 Marcador Exportació Cultural

Donant per fet que dintre de l’estat espanyol conviuen diferents cultures (encara que avui dia podem torbar qui no estaria d’acord amb aquesta afirmació) i com que la exportació cultural per part dels responsables polítics es fa amb els impostos dels uns i dels altres, seria convenient preguntar-se qui necessita major inversió en difusió, una llengua parlada per més de 332 milions de persones o una per menys de 13?

Per tal d´aclarir la despesa econòmica en la difusió de la llengua i la cultura, farem un marcador d’actius relacionats amb la exportació i inversió de les administracions en aquest àmbit:

Ambaixades catalanes: 4 (Berlín, Paris, Londres i Nova York). Finançament Autonòmic.*
Ambaixades espanyoles: +de 150 a tot el mon sense comptar consulats. Finançament Estatal.*

Instituts Ramon LLull: Seus a Catalunya, França i Alemanya. Finançament autonòmic*
Instituts Cervantes: + de 60 seus a tot el mon i centres a totes les ciutats espanyoles. Finançament Estatal.*

*Finançament autonòmic: Diners d’uns quants. Els meus diners.
*Finançament Estatal: Diners de tothom. Els seus i els meus.


“Si creus que l’ensenyament es car, prova amb la ignorància” Anònim.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.5 Reclamacions Territorials

L’any 1714 amb el tractat d´Uttrech, Castella va cedir a Anglaterra, entre d’altres territoris, el de Gibraltar. Des d’aleshores, en nombroses ocasions els governs espanyols han reclamat el retorn d’aquest territori estratègic, encara que el 95,8 % de la seva població va votar a favor de l’associació amb Gran Bretanya.

Per altra banda, l’any 1659, Felip IV i Lluís XIV van acordar mediant el tractat o pau dels Pirineus, la cessió per part de Castella a França, dels territoris nord-catalans del Rosselló, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya, a canvi de mantenir el primer, les posicions de Flandes. Amb aquest acord, fet a esquena de les institucions catalanes i vulnerant el jurament per les illes, pel qual les terres de l’antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, es posà fi a la guerra dels trenta anys. En aquest cas, mai un govern espanyol ha demanat a França la restitució d’aquests territoris.

La diferència en el tracte de ambdós litigis és clar, ja que en el segon ni tan sols s’ha considerat la possibilitat de realitzar una consulta identitària, i menys encara establir un diàleg polític per tal de reclamar la seva restitució, ja que seria un senyal inequívoc per part de l’estat espanyol de reconèixer els drets històrics del poble català.

“Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador” Proverbi Africà.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.4 Convivència Vial

     Sobre els ciclistes:


     Quan parlem que un ciclista ha fet una infracció, hem de saber diferenciar entre un ciclista i una persona que va en bicicleta. Per considerar-se integrant del col·lectiu ciclista s’han de complir certs requisits.  Un ciclista té el dret de circular per totes les vies de la xarxa vial que tipifica el codi de circulació ja que paga aquest dret a través d’una llicència de renovació anual que a més a més l’atorga una assegurança civil amb cobertura per danys físics i materials a tercers.

     El codi de circulació descriu com a infracció, l’avançament a un ciclista en una via interurbana si no deixa un marge de seguretat d’un metre i mig com a mínim. En les vies urbanes, un ciclista pot ocupar un carril com qualsevol altre transport.

      Els ciclistes tenen el dret de circular en paral·lel a vies interurbanes.

      La norma de circular en paral·lel i moltes vegades fins i tot en grup per carreteres que no disposen d’un voral reglamentari és una defensa natural dels ciclistes.

     Rotondes. Un grup de ciclistes es considera una unitat. Quan el primer integrant del grup entra a una rotonda, la resta fins a l’últim gaudeix de la mateixa prioritat.

      Els vehicles a motor podrán travessar una línea continua i ocupar part del carril contrari per avançar a un ciclista.

      Cada any, entre 120 i 150 ciclistes moren en accidents de trànsit a l’estat Espanyol (1 mort cada 3 dies) i quasi 2.200 resulten ferits de diversa gravetat i amb diferents seqüeles (6 diaris). En els últims 10 anys la xifra de morts supera els 1.400.

A Catalunya, mor 1 ciclista cada 2 mesos.

"Quan veig un adult en bicicleta, tinc esperances en la raça humana" H.G.Wells

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.3 Fanatismes

Pel poder que la informació ha atorgat a l’opinió pública, se’ns ha ensinistrat per a identificar algunes de les formes de fanatisme ideològic, cultural, polític i religiós que imperen a l’actualitat mundial, com podria ser el fonamentalisme islàmic. Doctrina que com a qualsevol altre relacionada amb el radicalisme ideològic, censurem amb la vehemència que ens atorga un sistema democràtic lliure d’aquestes tendències. Perquè a la nostra societat no existeix cap forma de fanatisme, oi?

Molts dels trets característics del fonamentalisme islàmic els podríem trobar també, fins i tot més accentuats, a la religió predominant en la nostra societat, la religió catòlica. Això sí, se’ns hauria d’informar correctament sobre el seu finançament, actes i posicionaments a través de la història. La cúria catòlica, està finançada per l’estat espanyol, amb una part dels impostos recaptats per la agencia tributaria i especificat en els pressupostos generals.

Encara que a dia d’avui s’està intentant, a través del poder legislatiu, instaurar un sistema laic basat en la separació de la església i l’estat eliminant aquest finançament públic, l’estament religiós també es beneficia de diverses ajudes fiscals, ja que no tributa per IVA i esta exempta d’impostos com l´Impost de Bens Immobles, l´impost de successions i donacions, i l´impost de transmissions patrimonials. A més, l’estat es fa càrrec de les nomines dels professors que cursen la matèria de religió en col·legis concertats, una despesa que resta 517 milions d’euros a l’any als pressupostos del govern. Totes aquestes ajudes subvencionen amb diners públics una doctrina que rebutja algunes de les realitats socials actuals, com l´avortament, el matrimoni entre persones del mateix sexe, l’adopció per part d’aquest mateix col·lectiu, l’ajuda a una mort digna, la utilització de mètodes anticonceptius, els estudis amb cèl·lules embrionàries, etc...

En contraposició a aquestes manifestacions tan conservadores, des de l’any 1950, només als EUA, 85 diòcesis han informat de demandes per pederàstia contra membres de les seves congregacions i més de 4450 cures o seminaristes han estat acusats d’aquest delicte. Opus, Conferència Episcopal i la cadena COPE son els abanderats d’aquesta doble moral conservadora.

Per altra banda, si identifiquem el fanatisme contra la llibertat d’expressió en la premsa d’alguns països com la Xina o el Marroc, o en la persecució de l’escriptor Salman Rushdie arrel de la publicació del seu llibre “Versos Satanicos” i ens alarmem amb les amenaces per part de radicals islamistes contra els dibuixants suecs que van caricaturitzar al profeta Mahoma en una publicació, també hauríem de ser capaços de fer-ho quan la justícia espanyola retira del mercat una revista (El Jueves) que a la seva portada feia el mateix amb membres de la monarquia. Delictes tipificats com Ultratge a Espanya i la seva bandera i injúries a la corona poden donar una idea del nivell de llibertat d’expressió de l’estat que les aplica. Fins i tot a un país tan Fanàticament patriota com els EUA, la crema de la seva bandera es un dret constitucional. Si la constitució Espanyola diu que tots els espanyols son iguals davant la llei, m’agradaria veure quina pena demanarien per a una persona que cremés una foto meva enmig del carrer....
 

Per últim, denunciar que en aquest sistema tan democràtic, deu anys després de la seva abolició com a delicte, un ciutadà català pot entrar a presó pel seu passat com a insubmís. Els més de 60.000 joves que ens varem fer insubmisos en el seu dia per rebutjar el militarisme, i en alguns casos el patriotisme espanyol, varem pagar el rebuig de la societat per que els fills dels que ens censuraven aleshores s’estalviessin avui, perdre un any de les seves vides.

.

"El sord sempre creu que els que ballen estàn bojos"

.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.

5.2 Solidaritat

Segons la real acadèmia de la llengua, el concepte solidaritat es defineix com “ajudar a un altre en els seus problemes, activitats o idees”. Analitzant aquesta definició podem afirmar que Catalunya fa quasi trenta anys, des de la Constitució Espanyola del 78 i posteriorment amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia del 1979, que es solidaritza amb la resta del territori espanyol. La solidaritat, en un context econòmic, només s’entén des de la lliure elecció, mai des de la imposició política ja que d’aquesta manera es converteix en el que es coneix com espoli fiscal. Si Catalunya s’ha convertit en la locomotora que ha impulsat el creixement econòmic de les autonomies de rendes més baixes no ha estat precisament per un sentiment recíproc en la part ideològica.

Podem comparar la solidaritat autonòmica espanyola amb la solidaritat que ha mantingut la unió europea amb l’estat espanyol. Des de la entrada d´Espanya en la Unió Europea, les partides pressupostaries en concepte d’ajudes per al desenvolupament econòmic de l´ estat espanyol per part de la comunitat europea en sectors com agricultura, ramaderia i pesca, industria, foment, etc.. han superat els 93.000 milions d’euros.

La solidaritat, pel desenvolupament dels territoris amb menys recursos no pot mantenir-se de cap manera de forma indefinida en el temps ja que s’entén que una vegada aprofitada la inversió adequadament, aquests territoris comptaran amb les eines i medis necessaris per a crear riquesa i valor afegit. Una solidaritat econòmica mantinguda en el temps passa a ser una manutenció. Al menys així ho ha entès La Unió Europea al declarar que l’estat espanyol deixarà de rebre les actuals ajudes a partir de l’any 2013.

Un altre punt que hauria de complir la solidaritat entre territoris es respectar el principi d´ordinalitat, on el territori que genera més riquesa i aporta més recursos, no perd aquest privilegi després de pagar impostos i rebre la seva part. Actualment, el PIB català ocupa el quart lloc estatal, només superat per Madrid (fiscalitza multinacionals que no operen al seu territori) i el País Basc i Navarra que son comunitats forals, però en canvi cau al tretzè en renda familiar disponible. Numèricament parlant, els catalans aporten 46.000 milions d’euros sent la comunitat que més aporta, i reben 31.500 €, motiu pel qual té un dèficit fiscal que supera al de la Comunitat de Madrid i País Valencià junts.

 A la gent no se li ha de regalar el peix, sino facilitar-li la canya.

"Tolerància, es aquella sensació violenta de que a la fi l´altre pugui tenir raó" Anónim.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.