19. Naturalesa Humana

.

Potser es tracta d’una teoria massa negativa i pessimista, però la actualitat d’aquests temps dona la raó al filòsof anglès Thomas Hobber i la teoria on afirmava que l’ésser humà és egoista i dolent per naturalesa.



Els instints més primitius de l’ésser humà es reprimeixen des de la més primerenca infància per tal de poder modelar una actitud que ens permeti conviure en una comunitat. Però clar, també s'elimina l'essència, el que ens feia únics.

La luxúria, l´enveja, la ira, la avarícia i demés pecats capitals no son més que els nostres instints més primitius que han aflorat a la superfície sense que haguem estat capaços de reprimir-los.

Tots hem tastat en algun moment el poder de la corrupció i de l'interès individual . Ens deixem influenciar per l´entorn i les circumstàncies, o és que en realitat ja érem així quan vam néixer.....

"Va dir Plató que els bons són els que s’acontentaven amb somiar allò que els dolents feien realitat". Freud

18. La veritat sobre el traspàs de rodalies

.

Aquests darrers dies, la informació d’un acord sobre el traspàs de les competències de la gestió de rodalies a Catalunya, ha inundat els mitjans d'informació. Tothom assegura estar molt content amb el resultat de la negociació, i els socialistes catalans i espanyols es congratulen pel que saben que amaguen. Una vegada més, ens expliquen mitges veritats, mantenint a la ciutadania en un absolut desconeixement de la realitat sobre les relaciones entre Catalunya i Espanya.

L’estatut aprovat pel congrés espanyol, marca unes dates (àmpliament incomplides) i unes condicions especifiques pel que fa al traspàs de la gestió del servei de rodalies. Aquestes condicions englobarien un paquet integrat pels trens (actualment gestionat per RENFE), les infraestructures (ADIF) i un finançament econòmic per tal d’atendre les necessitats derivades d’aquest servei.

D’aquest paquet, i segons aquest acord, només es transfereix, i en un plaç de dos anys, la gestió dels trens. La gestió de les infraestructures (vies, catenàries,etc..) la continuarà efectuant ADIF, assegurant-se d’aquesta manera que les vies instal·lades al territori català continuen amb una amplada incompatible amb la europea pel que fa al trànsit de mercaderies, fet que impossibilita que Catalunya pugui conectar-se amb Europa comercialment pels seus medis. L’estat Espanyol, continua així, mantenint les pors sobre el poder econòmic català i la seva capacitat emprenedora, donant-los un paper més de peons que d’encarregats.

Mentre que altres comunitats de l’estat, gaudeixen de duplicitats en els sentits de les seves vies, i fins i tot alguns territoris les quadrupliquen, a Catalunya continuen existint trams de via única, com el que la comunica amb Castelló. El creixement estructural torna a passar de llarg i per més promeses que surtin a escena per tal de apaivagar els ànims, el corredor ferrocarril mediterrani que potenciï les infraestructures aeroportuàries del nostre país i ens connecti comercialment amb Europa, mai serà una prioritat pel govern central.

Com que la part econòmica d’aquest paquet tampoc complirà el que marca l’estatut, sinó que es reduirà a una petita part, i sense la potestat en la gestió de les infraestructures, on els anteriors governs catalans no han invertit ni un euro, es preveu del tot impossible oferir una correcta gestió del servei de rodalies en un futur pròxim.

Sense els recursos necessaris, ni tan sols ens serà possible la correcta gestió i actualització d’uns trens, el 45% dels quals van ser construïts abans de l’any 1975 i que estan totalment obsolets. Aquests trens, signifiquen quasi la meitat del total de trens construïts abans d’aquesta data que circulen per l’estat espanyol. I la dada més sorprenent, es que d’aquests trens obsolets que circulen per les vies catalanes, el 40% ens han arribat durant els últims deu anys. Això vol dir que els trens que donen de baixa al servei de la resta de l’estat per tal de renovar-los i actualitzar-los, els envien a Catalunya per que continuïn funcionant.

“Se’ns pixen a sobre i encara ens diuen que plou” . Proverbi català.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.