22. 1a Assemblea Reagrupament.Cat.

.

El passat dia 3 d’octubre al Palau de Congressos de Barcelona va constituir-se oficialment com a associació, el moviment sobiranista català Reagrupament.cat. A partir de les 09.00 hores es van congregar un miler llarg d’associats i convidats (aquest era el meu cas) amb el interès comú d’assistir a la posada de llarg d’un projecte que vol dinamitzar la fins ara monopolitzada política catalana. .

Per primera vegada, un moviment polític no fa diferències entre dretes i esquerres, entre classes altes, mitjanes o baixes o entre ideologies conservadores o lliberals, només ho fa entre independentistes i unionistes. Aquest és un dels actius més importants amb que compta, entre d’altres dirigents de l’associació, el que va ser escollit com a president de la direcció executiva, Joan Carretero. Obrir els braços a diferents sensibilitats catalanistes unides pel nexe comú del sobiranisme.

Amb Carretero, també ens trobem amb un líder atípic, molt allunyat dels cànons establerts en el actual panorama polític català. A diferència del que ens tenen acostumats, Carretero deixa de banda la demagògia per donar un missatge clar i concís, i per fi ens trobem davant d’un líder polític que respon amb una claredat inusual a les preguntes que li formulen sobre les seves aspiracions.

.

Si havia un denominador comú entre els assistents i promotors d’aquest esdeveniment, aquest era la il·lusió. IL·LUSIÓ amb majúscules. Una il·lusió perduda gràcies a decisions contradictòries i postures incomprensibles per part dels partits polítics tradicionals, com serien una burocràcia ineficaç alhora de gestionar el funcionament de la economia, la feblesa i desunió política en les reclamacions i la defensa dels drets històrics davant el govern central, el incompliment sistemàtic de promeses electoralistes i per no anteposar els interessos col·lectius als individuals. Tot sembla indicar que Reagrupament es nodrirà d’aquest sector desenganyat i absentista de l’electorat català, a més d’alguns decebuts militants i simpatitzants d´ERC, un petit sector sobiranista de CIU , i potser també del votant de les CUPS, orfes pel seu partit a les eleccions al Parlament.

Aquesta serà una de les tasques que segons la ponència aprovada en aquesta primera assemblea, intentarà desenvolupar aquesta de moment, associació: La regeneració democràtica de la política catalana. Veurem si es possible desempoltronar als històricament empoltronits en una societat que conserva encara el classisme dels poders fàctics i el vell monopolisme oligàrquic . El moviment vol oferir a la societat catalana un contracte, on es comprometen per sobre de tot a no trair al país. Paraules que molts van entendre dirigides al partit on ha desenvolupat la seva carrera política Joan Carretero i que el va portar a ser Alcalde de Puigcerdà primer i conseller de Governació del govern de Pasqual Maragall després (càrrec del que no s’enorgulleix precisament) i que algunes veus dissidents titllen de botiflers gràcies als dos governs del tripartit que han legitimat.

En aquest moment, ens trobem amb un altre punt amb el que es compromet el dirigent de l’associació: fer tot el que estigui al seu abast per a garantir que no es torni a repetir un tercer tripartit, opció que segons la seva opinió s’ha demostrat desastrosa pels interessos del país.

Segons també aquesta nova ponència política, Reagrupament ofereix en el seu ideari, transferència en la gestió pública, un sistema electoral obert on la persona escollida respongui directament davant del seu elector, limitació de mandats, projecte de país sobirà, i per sobre de tot, anteposar el dret d’autodeterminació a qualsevol altra aspiració individual o col·lectiva.


 

Si Reagrupament ha nascut per dinamitzar la política catalana....només ens queda esperar que exploti. A partir d’aquest moment només hi haurà una pregunta a formular: Ets independentista o ets unionista?.

“Heu de voler una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa” President Macià.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA.