La Salvació dels Covards va ser la primera historia que vaig enviar a una editorial. Bé, la veritat és que va ser a unes quantes, però ja se sap que avui dia només publica l'Ana Rosa Quintana i el Mario Vaquerizo. Inexplicablement, en Jordi Albertí, de l'editorial Gregal, va tornar-se completament boig i va decidir signar-me un contracte però al final em vaig fer enrere i vaig decidir no publicar-ho. Mesos més tard ho vaig refer i encara estic pendent d'enviar-ho a alguna editorial o parlar amb en Jordi per si encara està interessat. Perquè em vaig fer enrere? No ho sé, no estic segur. Pessimisme, vergonya, manca de confiança, por escènica o una barreja de totes.
Per a fer públic alguna cosa que té a veure amb la teva intimitat has d'estar molt segur de que el que expliques val la pena, i tot i que les meves històries són sempre ficció, no deixen de ser una petita part meva. Això segurament no vol dir res més que o soc tímid, o soc insegur, o soc un cagat.
AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada