32. Colonialisme al segle XXI al sud d´Europa.

.

Hi ha qui veu les coses tal com són i es demana per què. Jo les veig tal com podrien ser i em dic per què no! Aquesta frase pronunciada pel que va ser president dels Estats Units John Fitzerald Kennedy, vindria a reflectir en la seva primera part, el tarannà d’una part important de la societat catalana. La actual conjuntura econòmica i social derivada de la crisi financera i l’esgotament de l’encaix Catalunya-Espanya liderat pel model de finançament i la sentència del TC, ens hauria de fer adoptar la segona.

Històricament, els grans canvis sempre han vingut precedits per una època de gran depressió, ja que per lògica serien inviables en una situació de bonança. Aprofitem-ho. Ens hem acostumat a viure de la crítica passiva sobre tot el que ens envolta, principalment quan patim les sotragades i les incompetències de la classe política i la seva organització, però per contra ens costa impulsar activament el procés per canviar el model establert.


Una possible explicació als problemes de convivència actuals es podrien argumentar si agaféssim l’exemple de les tensions i els conflictes al continent Africà i examinéssim la seva història. Ens adonaríem, que en poques ocasions s’originen entre països veïns, sinó que en quasi la totalitat d’elles es produeixen dintre d’un mateix estat, originant conflictes civils entre diferents comunitats. El colonialisme europeu del segle XIX va dividir el continent en països per tal de repartir-se el territori, sense tenir en compte les sensibilitats, tradicions i religions de les tribus i clans que els integrarien, i obligant a diferents cultures a conviure a la força, motiu principal de les seves disputes. Altres casos semblants més actuals que han acabat en segregació serien el de les antigues URSS i Iugoslàvia, confederacions d’estats amb sensibilitats diferents a les que el intent d’unionisme no va aconseguir esborrar cultures històricament independents.

L’esgotament en les relacions Catalunya-Espanya no son més que les diferències històriques i culturals entre dos pobles als que han obligat a compartir país, imposant les regles del colonialisme. “No podem negociar amb aquells que diuen el que és meu és meu i el que és teu es negociable”.
Ens trobem amb una oportunitat única de canviar la desafecció i l’esgotament en les relacions intergovernamentals, per la sobirania i l’autogovern que garanteixi un nou panorama polític i social per a Catalunya. La independència i la regeneració democràtica passa per a que la ciutadania passi de la crítica als fets, donant suport a una candidatura transversal independentista que representi les aspiracions necessàries per a la sostenibilitat del nostre futur cultural, econòmic i social en les properes eleccions al parlament de Catalunya. Avui, tenim a la nostra disposició aquesta eina (Reagrupament.CAt) ara només ens falta donar-li suport.

“Es pot enganyar a tothom poc temps, es pot enganyar a alguns tot el temps, però no es pot enganyar a tothom tot el temps”. J. F. Kennedy.

AIXÍ ESTEM I AIXÍ ENS VA